El president de RTVE dimiteix arran de les crítiques a la seva gestió
Va assumir el càrrec el març del 2021 gràcies a un pacte al Congrés
BarcelonaJosé Manuel Pérez Tornero, president de RTVE, ha dimitit avui arran de topades dins la corporació i la divisió del consell d'administració a causa d'algunes de les seves decisions. Pérez Tornero va ser nomenat el març del 2021 i era una opció de consens entre les diferents forces del Congrés espanyol. El fins ara president de RTVE ha fet pública la dimissió a través d'una carta en què explica que quan va rebre l'encàrrec de presidir la corporació pública espanyola va adquirir un compromís: "En el mateix moment en què tingués indicis que el projecte que m'havien encarregat les Corts era inviable, ho reconeixeria públicament i mai m'aferraria a la presidència. Doncs bé, aquest moment ha arribat. És ara".
A la carta, Pérez Tornero afegeix que ha pres la decisió després de comprovar que dins la corporació no hi ha un consens que li permeti tirar endavant el seu projecte. "He constatat que dins el màxim òrgan d'administració de RTVE –i malgrat els grans esforços d'alguns dels seus membres– no hi ha unes condicions mínimes per al consens transversal ni per a la formació d'una majoria plural, estable i coherent i, en moltes ocasions, ni tan sols el clima propici de diàleg que necessitem per culminar el projecte".
Elecció pactada
El nomenament del nou president de RTVE es va allargar més de tres anys a causa del temps que es va trigar per aprovar el concurs públic que havia de servir per elegir la persona que havia de substituir Rosa María Mateo, que des del juliol del 2018 exercia d'administradora única provisional de la corporació. Pérez Tornero va ser elegit president de RTVE el març del 2021 després que el PSOE, el PP, Podem i el PNB arribessin a un pacte un mes abans. El nomenament no va ser ben rebut per la plantilla de la corporació, que es va queixar que la tria fos fruit d'un acord polític i que no es tinguessin en compte "criteris de mèrits, capacitat i projecte".
L'acord polític que va permetre que Pérez Tornero fos president també incloïa el repartiment dels membres del consell d'administració de la corporació: tres consellers proposats pel PSOE, tres de proposats pel PP, dos de Podem i un del PNB. El desè era Tornero, suggerit per consens com a president. Els desequilibris dins el consell es van començar a generar quan el president es va acostar a les propostes presentades pels consellers del PP.
Una altra de les febleses de la presidència de Pérez Tornero han sigut els seus enfrontaments amb la direcció d'Informatius, on hi ha hagut múltiples canvis en pocs mesos. El juny del 2021 Esteve Crespo era nomenat director de continguts informatius de l'ens en substitució de Mamen del Cerro, que havia estat proposada pel mateix càrrec dues setmanes abans i que finalment hi va renunciar per diferències respecte a la manera com havia de ser l'organigrama de la corporació. Crespo, que va rebre el suport del consell i també de la plantilla, no va exercir gaire temps de director de continguts informatius: deu mesos després del nomenament va presentar la dimissió al·legant motius personals, tot i que llavors també es va apuntar a la falta de personal i recursos com una de les causes de la renúncia. La sortida de Crespo es va sumar a la destitució d'Amalia Martínez de Velasco com a directora de continguts generals de RTVE un mes abans.
El ball de noms en els càrrecs directius d'informatius no han sigut l'únic maldecap de Pérez Tornero en aquesta àrea. L'octubre del 2021 els tres responsables d'internacional de RTVE, Juan Tato, Guillaume Bontoux i Sylvia Fernández de Bobadilla, van dimitir després de denunciar que la direcció de la corporació no els havia permès participar en el viatge al Sàhara Occidental que havia organitzat el Front Polisario.
Durant la seva curta presidència, també ha tingut una topada pública amb la periodista Anna Bosch, corresponsal internacional de TVE, que el va acusar d'haver-la intimidat durant una reunió. Bosch va explicar que, a més de renyar-la per un tuit que havia escrit, la va pressionar assegurant-li que havia rebut "informes" i "dossiers" tant sobre ella com sobre el també periodista Xabier Fortes. López Tornero sempre va mantenir que la denúncia de la periodista era falsa.
