President, candidat, mediàtic
Si els audímetres votessin, Mas tindria la majoria absoluta que demana i desitja. Les seves últimes intervencions televisives han trencat rècords d'espectadors tant a Catalunya com a Espanya.
BARCELONAEl programa Salvados de diumenge, amb Artur Mas, va batre el seu rècord d'audiència tant a Espanya com a Catalunya. I l'entrevista recent que li va fer Xavier Bosch a TV3, el 2 d'octubre, també va ser la més vista a un president de la Generalitat al canal públic: va superar la protagonitzada per Pasqual Maragall el febrer del 2004, que va ser seguida per 712.000 televidents. És significatiu que la xifra no l'hagués superat mai cap president català -ni anterior ni posterior- i en canvi sí que ho fes el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero el març del 2010.
El moment històric ha impulsat Mas com a figura mediàtica a Espanya, una plaça on no han sovintejat els èxits dels polítics catalans en audiència televisiva. Quan l'expresident Jordi Pujol va explicar a Évole que s'havia fet independentista, el programa va ser vist per 439.000 espectadors a Catalunya i 1,4 milions a Espanya. Era el 4 de març d'enguany. Aquest diumenge, Mas marcava 831.000 i 2,9 milions seguidors, respectivament, i convertia el programa en el segon més vist del dia a Espanya.
Per trobar un fenomen equivalent cal remuntar-se al 16 d'octubre del 2006, quan la participació de Josep-Lluís Carod-Rovira a Tengo una pregunta para usted -on va entonar el seu cèlebre "Yo me llamo Josep-Lluís aquí y en la China Popular "- va disparar els audímetres. En aquella ocasió compartia cartell amb Gaspar Llamazares i Josep Antoni Duran i Lleida. El programa (a La 1, que té una audiència de base més gran) va registrar una mitjana de 4,1 milions d'espectadors, però el segment del líder d'ERC es va enfilar fins a prop dels 4,5 milions. I va guanyar-se el minut d'or del dia, amb 5,3 milions, quan li van preguntar què significava Espanya per a ell.
L'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí creu que Mas es beneficia d'una "expectativa addicional que es genera pel moment històric". "La gent vol ser testimoni de la història. I la conjuntura electoral crea una atmosfera molt propícia. Hi ha també un segon motor: la incertesa. El públic es pregunta què passarà, com es farà... I això genera interès informatiu", conclou.
Generant un clima
Més enllà del context polític que viu el país aquests mesos, Gutiérrez-Rubí detecta també alguns trets de Mas que afavoreixen el seu ganxo mediàtic: "El president es fa preguntes i fa pensar. I una de les claus del lideratge és fer pensar. Ha creat unes condicions polítiques determinades explicant en realitat ben poques coses, però fent-se les preguntes adequades. Els polític acostumen a servir-se de propostes per presentar-se, en aquest cas el momentum té més a veure amb un clima generat".
L'entorn que treballa més estretament amb Mas a Presidència creu que la clau és "la credibilitat, perquè diu el que fa i fa el que diu", segons explica un dels seus col·laboradors. "Al marge de si el votes o no, perceps que és algú preparat i honest". Segons aquesta font, "hi havia un llistó molt baix per al president, fruit d'una campanya de descrèdit iniciada quan era conseller en cap, i ha acabat demostrant que no era el Mas robot, o el Mas titella, o el Mas hereu del pujolisme". L'equip de Mas també ha treballat aquests dos anys intensament la seva projecció als mitjans globals.
Sobre el fet d'escollir Salvados per presentar l'últim Mas a Espanya, la mateixa font afirma que és determinant "la tria d'un programa de qualitat, amb una entrevista exigent i segurament des de posicionaments ideològics diferents, però rigorosa". "El programa ens ha permès mostrar-lo a Espanya però també arribar a audiències catalanes que miren només televisió en castellà", conclou.