La ‘síndrome de la lesbiana morta’: a les sèries acaben castigades sense final feliç
Tot i millorar en la representació del col·lectiu, les ficcions televisives continuen penalitzant les dones gais
BarcelonaAquest dilluns la primera superheroïna lesbiana, Batwoman, debutava a la petita pantalla amb sèrie pròpia. El personatge, interpretat per una actriu lesbiana i de gènere fluid, ha sigut rebut com una nova fita de la visibilització de la comunitat LGTBI a la ficció televisiva, un moviment que viu en una eterna dicotomia de passes endavant i passes endarrere. I és que mentre Batwoman intenta fer justícia al col·lectiu, sèries com la telenovel·la Coronation street, una de les més populars al Regne Unit, segueixen negant als seus personatges lèsbics un final feliç i perpetuant la síndrome de la lesbiana morta. El títol del clixé és prou clar: quan un personatge lèsbic sembla arribar a la felicitat o tenir una trama consistent, la sèrie se les empesca per castigar-lo amb la mort, sigui literal o metafòrica.
Aquest és precisament el moviment que va fer la longeva Coronation street al març. La telenovel·la, en emissió des del 1960, va acabar la relació entre la Rana (Bhavna Limbachia) i la Kate (Faye Brookes) amb un final tràgic: el dia del seu casament, la Rana mor després de quedar atrapada en un edifici ensorrat. Tot i que Limbachia va confessar que havia sigut ella qui havia demanat deixar la telenovel·la, al serial li van caure crítiques d’arreu per haver reincidit en la síndrome de la lesbiana morta, un recurs que ja havia utilitzat abans.
Personatges poc desenvolupats
Segons l’organització Autostraddle, dedicada al suport de la comunitat LGTBI, si es fa un repàs històric de la representació de personatges lèsbics i bisexuals a la ficció televisiva des del 1976 fins al 2016, es detecta que un 31% de les lesbianes i les dones bisexuals van morir i un 10% simplement van desaparèixer de les trames. En el llistat de mortes hi apareixen la Tara de Buffy, cazavampiros, la Denise de The walking dead o la Lexa de The 100. De fet, aquesta última mort va generar un moviment de boicot impulsat a través de Twitter amb l’etiqueta #LGBTFansDeserveBetter ( Els fans LGTB es mereixen alguna cosa millor ).
Per a Rafael Ventura, membre del think tank Centre d’Estudis de Gènere i del Departament de Comunicació de la UPF, l’ús del clixé de la síndrome de la lesbiana morta forma part d’una problemàtica més àmplia: el queerbaiting,la inclusió de personatges LGTBI a la ficció amb l’únic propòsit de seduir un públic especialment necessitat de referents televisius, però sense intenció d’envoltar-los de bones trames. “Moltes vegades s’inclouen aquests personatges perquè està de moda i queda bé però no interessa desenvolupar la seva narrativa. La solució per desfer-se del personatge és la mort”, explica Ventura, que juntament amb Mar Guerrero Picó i María José Establés ha publicat el treball Ciberactivismo fan lesbiano dins del llibre Comunicación para el cambio social: propuestas para la acción (Tirant lo Blanch editorial, 2019).
L’informe 2018-2019 de l’Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD) assenyalava que, tot i que hi hagut una millora quantitativa pel que fa la representació del col·lectiu LGTBI a la televisió en obert dels Estats Units -s’ha arribat a la xifra rècord de 75 personatges d’un total de 875, cosa que suposa un 8,8%-, les lesbianes continuen sent les que menys espai tenen a la ficció. Del total de personatges LGTBI, només un 25% són lesbianes: per davant queden homes gais (42%) i bisexuals (29%). Mentre que la televisió per cable segueix el mateix patró (26% de lesbianes), les plataformes per streaming tendeixen a ser més equitatives (33% de personatges lèsbics, 35% de personatges gais i un 25% de personatges bisexuals). A l’escassetat de personatges lèsbics se li ha de sumar l’alta mortalitat pel clixé de la lesbiana morta.
Per a Ventura, la reivindicació dels fans no és tant que no morin personatges LGTBI -també en moren d’heterosexuals-, sinó que aquestes morts no siguin gratuïtes. “En el fons es demana que els personatges LGTBI tinguin un desenvolupament millor”, assegura. Per a Ventura la síndrome de la lesbiana morta va més enllà de l’anècdota i té un efecte especialment en els espectadors adolescents que no solen tenir gaires referents LGTBI als mitjans. “Si les poques sèries amb models que tenen es dediquen a matar-los, els hi estan dient que l’homosexualitat és perillosa”.
Neix Ficcial, col·lectiu per lluitar contra els estereotips a la ficció
Per intentar aconseguir una ficció més diversa, ha nascut Ficcial, un col·lectiu que ofereix assessorament als creadors de sèries i pel·lícules que vulguin construir trames i personatges allunyats d’estereotips racistes o actituds LGTB-fòbiques, entre altres.
Pol Galofre, activista trans i feminista i membre de Ficcial, explica que la iniciativa va néixer després d’adonar-se que tant ell com altres companys ja assessoraven creadors a títol individual i de forma informal. “Vam detectar que hi havia un nínxol”, explica. Galofre assegura que en cap cas es vol caure en la censura i que únicament ofereix un assessorament que es pot seguir o no. “Aquí ja entra el criteri del creador, però almenys decidirà amb coneixement de causa”, explica.