Preparem-nos per al relat de l’Espanya indefensa

El supervivent Sánchez ha aconseguit xutar una pilota més cap al futur, en aquest cas la de la concreció de l’augment de pressupost en defensa. Si ahir els parlava de la doctrina del xoc que, tenaçment, aplica la Comissió Europea per lubricar mediàticament l’increment de la despesa militar, avui toca consignar com els diaris de dreta se sumen a aquesta iniciativa. Només cal veure, per exemple, l’editorial de La Razón, titulat “Retrat desolador d’una Espanya indefensa”. Bon ús de l'adjectiu desolador, que remet directament als paisatges postapocalíptics. Per al diari, el que Espanya necessita són “armes avançades i drons kamikazes”. Però no s’acaba de justificar per què. Només falta que surti Harpo Marx amb la seva genial botzina i el seu germà tradueixi: “I també dos ous durs!”.

L’altra narrativa que s’impulsa és l’enèsim intent de reviscolar la idea d’un govern de concentració nacional. El bipartidisme ataca de nou. Li retreuen al president espanyol que no compti amb Feijóo –portada de l’Abc: “Sánchez surt sense suports”– com si hi hagués la més mínima voluntat del líder del PP de trobar un terreny comú. El País contraataca, esclar, i recorda en la seva portada que les abraçades són cosa de dos: “Sánchez i Feijóo, molt allunyats d’un pacte per a la defensa”. És una manera subtil d’exculpar els socialistes, i de propina posar pressió als seus socis que demanen directament sortir de l’OTAN. Un altre diari tradicionalment progressista, El Periódico, també surt a socórrer Sánchez i discuteix aquesta narrativa de la vulnerabilitat: “Espanya es reforça contra els atacs militars a l’espai”, diuen en portada. En els dies vinents veurem topades a les primeres pàgines entre catastrofistes i tranquil·litzadors.