Preparant la gran plantofada estrasburguesa

La Marchena's Band té nou single, una balada lenta titulada Corasón partío en Estrasburgo. El Mundo fa promoció d’aquest nou tema, amb la següent declaració: “La nostra sentència de l’1-O està morta a Europa. La batalla està perduda”. Ara bé, no identifica quin dels membres del combo regala aquesta perla. El subtítol és molt eloqüent: “Magistrats del Suprem donen per feta la derrota a Estrasburg pels revessos a les euroordres, els vots particulars del Constitucional, l’anunci de reforma del delicte de sedició i els indults”. És a dir, la culpa és del Regne Unit, de Brussel·les, d’Alemanya, dels jutges progres del TC, de Pedro Sánchez, del ministre Juan Carlos Campo i, bàsicament, de tothom menys d’ells mateixos per haver redactat una sentència amb denominació d’origen Emmental, de tants forats que té.

La premsa d’estat prepara aquests dies el probable clatellot del Tribunal d’Estrasburg. La consigna és evident: el profe em té mania. No s’intueix cap admissió del nyap jurídic, de l’error polític d’haver externalitzat l’afer al Suprem, de l’obsolescència del concepte de sedició a l’Europa actual. 

Aquest mateix diumenge, La Razón també promociona un single, en aquest cas de clara influència retro i revival. Entrevisten José Luis Rodríguez Zapatero i li treuen aquesta declaració: “Hi ha alternatives creatives per recuperar parts de l’Estatut que va anul·lar el TC”. Que La Razón demani més competències per a Catalunya, ni que sigui per via interposada, suposa una nova conformació del viratge editorial del diari cap a posicions menys crispants. Hi ha un cert consens que la sentència de l’Estatut va suposar per a molts l’inici del divorci emocional amb Espanya. Tornar a la casella de sortida suposa, amb la boca molt petita, reconèixer aquell pecat original. Però l’admissió arriba, probablement, massa tard.