Preocupació pel cost ambiental de la IA

BarcelonaLa proliferació de plataformes d’intel·ligència artificial (IA) i el creixement explosiu del seu ús no estan deixant ningú indiferent. Hi ha els que vaticinen que tindrem programes d’IA més intel·ligents que qualsevol humà, probablement a finals de l’any que ve, i que previsiblement d’aquí cinc anys sobrepassaran la intel·ligència col·lectiva dels humans, com ha dit aquesta setmana Elon Musk, l’amo de Tesla i X, i que també té la seva empresa d’IA. Mentrestant, augmenta la preocupació –fins i tot dins del mateix sector tecnològic– per les greus repercussions socials, laborals i conflictes de tota mena que poden tenir lloc amb l’augment de la IA.

Les inquietuds més immediates tenen a veure amb el cost ambiental creixent de la IA; en concret, de l’ús massiu d’aigua que es fa servir per refredar els centres de dades i també el consum desfermat d’electricitat que provoca el funcionament dels mateixos centres de dades i les cerques d’informació. Val a dir que aquestes instal·lacions sempre s’han construït en llocs on costés menys refredar-les: al costat de llacs i rius, en regions nòrdiques, i fins i tot hi ha experiments amb centres de dades submarins. Però s’estima que cada petició a una IA com el ChatGPT consumeix fins a 10 vegades més energia que una consulta a un cercador web com Google, i la tendència a interrogar els cercadors mitjançant els xatbots d’IA sembla imparable. De fet, si Google ha trigat més a deixar-se arrossegar per la febre dels xatbots és per la dificultat d’aplicar-hi el seu model de negoci de publicitat digital, però també pel temor a un consum d’energia insostenible.

A la vegada, la producció d’electricitat també requereix quantitats ingents d’aigua per fer rutllar les turbines hidroelèctriques, els reactors nuclears i per extreure el gas i el petroli que fan funcionar les centrals tèrmiques. Certament, molta d’aquesta aigua escalfada es pot recuperar i tornar depurada a la xarxa de distribució, però una part significativa es perd per evaporació i una altra queda contaminada.

L'Agència Internacional de l'Energia (IEA en les seves sigles en anglès) calcula que els centres de dades, les criptomonedes i la mateixa IA van representar el 2022 gairebé el 2% del total de la demanda d’energia elèctrica mundial. I destaca que aquest percentatge podria duplicar-se el 2026, equivalent a tota l'electricitat consumida pel Japó. Alguns països com Irlanda, que acull moltes de les granges de servidors que abasteixen Europa, ja estan limitant la connexió de nous centres de dades a la xarxa elèctrica del país. D’altres es disposen a fer el mateix i exigir la connexió a energies renovables, com la solar o l'eòlica.

Alex de Vries, investigador de la Universitat d’Amsterdam, ha pronosticat que el consum elèctric continuat dels sistemes d’IA podria ser a tot el món de fins a 15 gigawatts (GW), equivalent a 15 centrals nuclears mitjanes o a tota l’electricitat consumida per Holanda. També ha estimat que la potència elèctrica només dels sistemes d’IA podria augmentar el 50% el 2027. Per a Roberto Verdecchia, científic informàtic de la Universitat de Florència, De Vries es queda curt en les seves estimacions. Altres projeccions indiquen que els centres de dades podrien consumir més energia elèctrica que tota la flota mundial de cotxes elèctrics del futur.

IA per reduir el consum dels sistemes d’IA

Sigui pel consum d’aigua o d’electricitat, la situació és tan preocupant que les grans tecnològiques dels EUA, com Microsoft, Google o Meta, ja han posat fil a l'agulla per reduir la seva petjada mediambiental. D’entrada, fan servir els seus sistemes d’IA per preveure la meteorologia de l’entorn dels seus centres de dades i el consum dels seus servidors per ajustar al màxim el consum d’energia i de necessitats de climatització. A banda, naturalment, d’utilitzar processadors i components que gastin menys electricitat.

Fa uns anys, quan es va posar de moda la instal·lació de granges de servidors per a criptomonedes amb un consum desmesurat d’electricitat, sovint en països llunyans, molts ja van posar el crit al cel. Els programes d'IA tenen una repercussió social més favorable que les criptomonedes i, per tant, no s’ha produït un rebuig generalitzat. Però la fal·lera per la IA, que no sembla tenir aturador, ja està posant en alerta moltes autoritats.

Als EUA ja temen que la xarxa elèctrica s’ensorri en algunes zones per l’explosiva demanda dels centres de dades i les noves fàbriques de xips que es volen construir, com va posar de manifest el mes passat el diari The Washington Post. Ja s’exploren opcions, com la proposada per Sam Altman, el responsable d'OpenAI, d'incentivar el desenvolupament de la fusió nuclear (que porta mig segle encallada) o de crear superordinadors de molt baix consum energètic. Ara com ara, la proposta més viable és construir un reactor nuclear compacte al costat de cada gran centre de dades.

Fa uns dies, Rene Haas, conseller delegat d’ARM, va dir que els models d’IA com el ChatGPT d'OpenAI “són insaciables quant a la seva set d’electricitat”. Com més informació recullen, més espavilats són, però també més energia consumeixen. Si no aconseguim una millor eficiència dels sistemes, “els centres de dades d'IA podrien consumir del 20% al 25% de les necessitats d’energia dels EUA a finals de la dècada, davant el 4% actual”. Això, va afegir, “és difícilment sostenible”. ARM és coneguda per la seva arquitectura de processadors, que facilita que els nostres smartphones consumeixin menys energia. Haas va suggerir que caldria una revolució com la que en el seu dia va propiciar la seva empresa.

La mateixa IEA va venir a dir que cada cerca que fem representaria, de mitjana, el consum d’un got d’aigua. En els temps de sequera que estem vivint a Catalunya es tracta d’un missatge molt punyent, encara que el got sigui petitet. I no cal dir que si s’obligués els centres de dades a utilitzar només energia neta, una part significativa del territori estaria ocupada per plaques fotovoltaiques i aerogeneradors (o centrals nuclears, que ara es consideren energia verda).

El que sembla clar és que la proliferació indiscriminada de centres de dades per sistemes d’IA i tecnologies de la informació en general és insostenible a mitjà termini i cal trobar una forma de contenció. Una possibilitat, argumenten els experts, és monitorar el consum energètic i ambiental dels centres de dades i promoure la renovació de les instal·lacions més ineficients. El tema, però, no és gens senzill de resoldre, entre altres raons perquè molts dels grans consumidors de dades tenen externalitzat el servei a tercers o al núvol i podrien dir que ells no consumeixen gaire energia, sinó que és cosa del seu subministrador de dades. I a l’inrevés, que la responsabilitat no és del proveïdor sinó del client. Vaja, que la culpa és d’internet.