D'un precursor de les xarxes socials a la impulsora de Youtube: la Tecnonecrològica del 2024

BarcelonaLa tretzena edició del meu homenatge anual (aquí podeu consultar les 12 anteriors) de personalitats tecnològiques que han influït molt més en la nostra vida diària que els polítics, els esportistes i els artistes d’altres obituaris reflecteix el caire cada vegada més digital de la indústria, l’economia i la societat en les últimes dècades. També té un caràcter especialment personal, perquè vaig tenir el plaer de conèixer cinc de les persones seleccionades i dues d’elles em van honorar amb la seva amistat.

Carles Salvadó (1966)

Com a cap del servei de telecomunicacions de la Generalitat, Salvadó va participar en el desplegament de xarxes fixes i mòbils pel territori català. Prèviament havia dirigit el portal InfoJobs entre el 2002 i el 2005. Però en la seva trajectòria destaca especialment la seva implicació des de la societat civil: com a degà del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions va donar suport a la reclamació del domini .cat, que posteriorment (2017-2021) va gestionar com a president de la Fundació .cat. El seu tarannà es feia palès en iniciatives com els premis Fiasco Awards als pitjors productes tecnològics de l’any. El 2019 va perdre les primàries municipals de l'Hospitalet de Llobregat, però el 2022 va guanyar la Lliga Enigmàrius d'El matí de Catalunya Ràdio.

Susan Wojcicki (1968)

Google ha arribat a ser un gegant tecnològic en gran mesura gràcies a Wojcicki. No només perquè va llogar el seu garatge a Serguei Brin i Larry Page com a primera oficina de l’empresa, sinó perquè és la responsable dels seus dos negocis principals: com a empleada número 17 de Google va ser la directora de màrqueting que va crear la plataforma AdSense de publicitat digital i va insistir als fundadors que havien de comprar l’aleshores incipient plataforma de vídeos YouTube, per passar a ser-ne la consellera delegada entre el 2014 i el 2023. Wojcicki, que també va impulsar la cerca d’imatges a Google, era una ferma defensora de la igualtat de gènere en el sector tecnològic, incloses les baixes maternals retribuïdes.

Thomas E. Kurtz (1928)

Matemàtic i professor al Dartmouth College, va crear amb el seu col·lega John Kemeny el llenguatge de programació BASIC, nom que respon a les sigles en anglès de "codi simbòlic d’instruccions multipropòsit" però representa perfectament l'orientació cap a la simplicitat que va fer-lo tan popular entre els primers usuaris d’ordinadors personals. El primer programa en llenguatge BASIC data de l’any 1964. En paral·lel, Kurtz i Kemeny també van crear el DTSS, el sistema de temps compartit que permetia l’accés multiusuari dels seus estudiants a l’ordinador central de Dartmouth des dels 20 terminals del campus universitari.

Ward Christensen (1945)

Christensen apuntava maneres ja de jove: amb 17 anys va crear un ordinador que va guanyar el primer premi de la fira de ciències de l’institut on estudiava. Però el coneixem com a precursor de les xarxes socials actuals. Quan ja treballava a IBM, durant un confinament per tempesta a Chicago va crear amb Randy Suess el primer BBS o tauler d’anuncis electrònic, un sistema rudimentari per intercanviar fitxers i missatges entre usuaris que es connectaven via mòdem a un mateix ordinador. De fet, van haver de crear també el protocol XMODEM de transferència de fitxers per mòdem.

Rafael Escolá (1943)

Alguns ens vàrem introduir en la telemàtica als primers anys 1990 precisament gràcies a l’invent de Christensen. I el nostre guia va ser Rafael Escolà, que va instal·lar al seu pis de Barcelona un grapat de mòdems i línies de telèfon per accedir a La Conexión, un dels primers BBS del país. Gràcies a la generositat d’Escolà, abans de Compuserve, Servicom i Infovía, els col·laboradors de la revista d’informàtica que jo dirigia aleshores ja ens podien enviar els articles sense haver de portar-nos un disquet a la redacció. En Rafael havia sigut oficial de la marina mercant i es dedicava a la logística, però es va jubilar aviat per dedicar-se a les seves dues grans passions: escriure i navegar.

Toni Matas (1968)

Fa 30 anys, quan els CD-ROM eren el mitjà preferent per distribuir contingut digital interactiu, l’informàtic i emprenedor Matas va fundar l’empresa Barcelona Multimèdia per publicar els jocs d'Ot el Bruixot. Anys després la seva fe cristiana el va portar a impulsar la divulgació bíblica amb La Bíblia dels Nens, també amb il·lustracions de Picanyol, que es va traduir a 50 llengües i va superar als 7 milions de descàrregues. Darrerament estava centrat en aplicar la IA al món de la comunicació amb l’empresa Persualia. 

C. Gordon Bell (1934)

Els emblemàtics miniordinadors PDP que Bell va dissenyar a Digital Equipment Corporation (DEC) a mitjans dels anys 1960 estan considerats el pont entre els mainframes originals que ocupaven tota una sala i els ordinadors personals moderns. Com a director del grup d’informàtica de la Fundació Nacional per a la Ciència dels EUA, Bell va impulsar el desenvolupament de la tecnologia Ethernet per interconnectar ordinadors a gran velocitat en una xarxa que es va acabar convertint en l’actual internet. L’any 1995 es va incorporar al laboratori de recerca de Microsoft amb el projecte MyLifeBits, un sistema per recollir tota la informació de la vida d’una persona –articles, llibres, CD, correspondència, missatges, música, pel·lícules i vídeos– en una base de dades al núvol.

Dan Lynch (1942)

Un altre pioner d’internet que ens deixa. Lynch va ingressar l’any 1973 a l’SRI, l’institut de recerca de Stanford, on hi havia el segon node de la incipient xarxa informàtica ARPANET. Primer des d’allà i després des de la universitat de Califòrnia va impulsar la transició cap al protocol TCP/IP, més robust i eficient. Sempre amoïnat per la viabilitat comercial de la xarxa, va crear Interop, la primera fira d’internet, i va fundar CyberCash, una de les primeres plataformes de pagaments digitals per al comerç electrònic.

Bruce Bastian (1948)

Entre Wordstar i Word, el processador de textos de referència per als usuaris de PC era WordPerfect (WP), que ocupava més de la meitat del mercat gràcies a la seva versatilitat i, també gràcies a un servei gratuït d’atenció telefònica als usuaris que ara ens semblaria inversemblant. Bastian va desenvolupar el codi del programa i va cofundar l’empresa amb Alan Ashton en un lloc tan improbable com l’estat de Utah, on també estava radicada la firma de xarxes Novell, que va absorbir WP l’any 1994. Bona part del personal de WP professava la fe mormona, fet que atorga un valor especial a la sortida de l’armari de Bastian com a gai, que posteriorment va dedicar part de la seva fortuna a lluitar a favor del matrimoni homosexual.

David Mills (1938)

Abans de 1977 ja hi havia ordinadors interconnectats en xarxa, però cadascun feia servir el seu rellotge, cosa que donava lloc a confusions en l’origen i la fiabilitat de les dades. Afortunadament, l’informàtic David Mills va posar-hi remei desenvolupant el protocol d’hora de xarxa (NTP, per les sigles en anglès), que sincronitza l’hora de tots els dispositius amb una precisió de milionèssimes de segon, i hi posa ordre segons un consens en el qual manen els equips connectats directament a un rellotge atòmic. Mills, que va néixer amb glaucoma i ha mort cec, va presidir la IETF, el grup d’enginyers que defineix l’arquitectura de la xarxa.

També ens han deixat el 2024:

Lluís Reales (1962). Periodista i divulgador científic. Director del suplement Ciencia y salud del diari La Vanguardia i cofundador del Grup de Periodistes Digitals.

Niklaus Wirth (1934). Informàtic suís, creador dels llenguatges de programació Pascal, Euler, Algol W, Modula i Oberon. 

George Radda (1937). Bioquímic hongarès. La seva recerca sobre mètodes espectroscòpics va portar a la instal·lació del primer equip de ressonància magnètica nuclear, en un hospital d’Oxford.