La precarietat del nou concurset d’estiu de TV3
Una altra estrena d’estiu de TV3 és el Tens un minut?, un concurs de cultureta general en què la presentadora Núria Marín ha d’anar empaitant els participants pel carrer amb un maletí. Un cop en convenç algun per jugar, tenen un minut per respondre com més preguntes millor. Han de lletrejar paraules com meravella o alvocat, han d’endevinar quin dia se celebra el Dia Internacional del Treballador, respondre quin és el doble de seixanta o quin mossèn català és l’autor del poema Canigó. També hi ha preguntes sobre la programació de TV3 o vinculades a la localitat on graven el programa. Una noia que no sap respondre la pregunta sobre Eufòria al·lega que ella mira YouTube i Netflix. Com més preguntes contesten, més valor econòmic tenen. Si en desconeixen alguna, poden sol·licitar un minut extra per demanar ajuda a algun vianant. I, en els deu segons finals, si endevinen la pregunta de veritat o fals, poden doblar els guanys o perdre-ho tot. La dinàmica és senzilla i l’espectador de seguida entén com funciona. És un programa sense plató i de recursos limitadíssims. L’audiència pot jugar des del sofà de casa. Ara bé, n’hi ha per plànyer l’equip de gravació, el muntador i la presentadora, perquè el procés d’enregistrament fa tota la pinta que deu ser un malson. Marín ha de fer un procés de captació pidolant concursants. És obvi que no ens ensenyen totes les negatives ni les dificultats per trobar gent que tingui ganes de participar-hi, però s’intueix en alguns detalls de l’edició. D’altra banda, hi ha instants que l’operació de posar-se a córrer per trobar un vianant que ajudi en el joc en menys de seixanta segons és un fracàs i han de dissimular. Sembla que ho han d’arreglar a través del muntatge per completar la dinàmica amb un mínim de dignitat. Veus com els concursants s’acosten a l’única persona que passa per allà, però després es fa una el·lipsi sospitosa i apareixen preguntant a altres persones.
La precarietat del concurs en ple carrer també resta emoció al joc. L’afectació teatral de Núria Marín serveix per afegir una mica de xerinola impostada, però el final de cada partida és d’una pobresa que sap greu i tot. Marín ha de saltar, abraçar-se als concursants i ovacionar-los exageradament per transmetre una mica d’alegria. En el primer programa, una mare i un fill s’emporten un miler d’euros i se’n van com si res. La postproducció és d’una fredor sense compassió, no hi ha cap esforç per afegir una mica de calidesa televisiva. Acabes patint per l’austeritat a què es veu sotmès l’equip davant la dinàmica del joc. No està clar que l’esforç compensi la fragilitat del resultat final. La idea sobre el paper sembla més fàcil que executar-la. Tens un minut? és el típic concurset d’estiu fet amb una sabata i una espardenya on el minut de joc dels concursants deu semblar una eternitat per als que fan el programa.
