BarcelonaEl Mundo entrevista aquest dijous el portaveu del PP a la Diputació de Lleó, David Fernández Blanco, que defensa obertament la creació d'una nova autonomia lleonesa separada de Castella i Lleó, tot i que el seu partit va votar en el ple en contra d'una moció del PSOE i la Unió del Poble Lleonès que reclamava el mateix. Els seus arguments són, des d'un punt de vista històric, inapel·lables: "Som un regne històric i un quart de l'escut d'Espanya". La diferència amb el PSOE i UPL, el seu anterior partit, és que ell circumscriu la possible futura comunitat autònoma a l'actual província de Lleó i no hi inclou Salamanca i Zamora, que històricament també van formar part del Regne de Lleó. El cert és que el sentiment lleonesista només és fort a la província de Lleó, on la majoria d'ajuntaments han aprovat mocions a favor de la separació.
El cas és que Fernández Blanco defensa per a Lleó el mateix que va aconseguir Cantàbria el 1981, és a dir, una autonomia uniprovincial diferent de la castellanolleonesa. Aquesta comunitat, la més gran d'Espanya, té dues realitats molt diferents: un oest pobre que es correspon amb l'antic Regne de Lleó, i un est més ric amb les províncies netament castellanes, és a dir, Valladolid, Àvila, Segòvia, Palència, Burgos i Sòria. I en els darrers anys a les províncies lleoneses s'hi ha anat covant un sentiment anti-Valladolid, és a dir, anticentralista. I això que oficialment Castella i Lleó és l'única comunitat autònoma que no té capital oficial, tot i que sí oficiosa. La qüestió és: ¿existeix una identitat castellanolleonesa, o el que hi ha és una identitat lleonesa i una de castellana independents? ¿No els resulta familiar, i també interessant, aquest debat?
