El PP es ‘despintina’ i Carles Capdevila promet trossejar un premi

BarcelonaSi queda algun lliurament a l’antiga -solemne i sobri- no és el dels premis Ciutat de Barcelona. Hi va haver polèmica l’any passat -els directors de 'Ciutat morta' van rebutjar el guardó davant de Xavier Trias- i ahir es va tornar a embolicar la troca, amb Alberto Fernández Díaz com a estrella convidada.

L’acte -els primers Ciutat de Barcelona d’Ada Colau- no volia ser un acte. Volia ser una gala. Com els Gaudí. Com els Goya. Com els Oscars, la mare de totes les gales. Volia "trencar el gel en un indret tan solemne com el Saló de Cent", en paraules de l'alcaldessa. Aquest ambiciós objectiu implica presentadors –en aquest cas Txe Arana i Bruno Sokolowicz–, humor, actuacions en directe -Dolo Bertran estrenant disc en "primícia mundial" i sacsejant-se davant d'uns regidors clavats amb rigidesa a les seves cadires com si fos a la sala Apolo-, moments reivindicatius i retransmissió televisiva. Si després et surt més o menys reeixit ja és una altra cosa, però les dues hores no te les treu ningú.

El minut (gairebé) impossible

El rellotge corre durant els discursos dels premiats. Per això se’ls demana que siguin breus. Un clàssic. I ells s’ho salten. Un altre clàssic. Ahir no va ser cap excepció el director fundador de l’ARA, Carles Capdevila. Expert monologuista -i no ho dic només per la conferència sobre educació amb què omple teatres: la redacció del diari sap de què parlo-, portava la seva intervenció estructurada en set punts -li agraden més les llistes que el fuet d’Hostalets- i amb acudits estratègicament distribuïts. El primer era un avís: “Un minut és poc, en gastaré dos”. Va mentir una mica: van ser 2:40.

Va recollir el premi en l’apartat de mitjans de comunicació per la defensa que ha fet sempre de l’educació des dels mitjans de comunicació i pels cinc anys a l’ARA, especialment pel seu discurs de comiat. "Si ho sé plego abans", va deixar anar. I hi va haver la rialla prevista.

Capdevila ja havia dit que no es quedarà els 7.000 euros de dotació econòmica del premi perquè els donarà al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, on li tracten el càncer. I va afegir que el trofeu en forma de B serà "trossejat", però per a una bona causa: donar-ne "un bocí a cada membre de la redacció de l’ARA".

Llegeix aquí el discurs sencer de Carles Capdevila

La seva intervenció arribava poc després d’un moviment que no tothom havia detectat en un Saló de Cent ple i a les fosques: la sortida sobtada d’Alberto Fernández Díaz mentre la poeta Dolors Miquel recitava 'Mare nostra'.

“Mare nostra que esteu en el zel / sigui santificat el vostre cony / l’epidural, la llevadora, / vingui a nosaltres el vostre crit / el vostre amor, la vostra força. / Faci’s la vostra voluntat al nostre úter / sobre la terra. / El nostre dia de cada dia doneu-nos avui. / I no permeteu que els fills de puta / avortin l’amor, facin la guerra, / ans deslliureu-nos d’ells / pels segles dels segles, / Vagina. / Anem.”, fa el poema.

"Ofensiu" i "fora de lloc"

El rampell del president del grup municipal del PP va agafar per sorpresa el seu propi equip, que ho va saber per l’ARA. Quan van poder parlar amb ell, van saber que havia trobat l’espectacle "ofensiu" i "fora de lloc".

Mentrestant, el seu compte de Twitter llançava una piulada -segurament programada pel 'community manager' abans de saber que el lliurament acabaria en incident diplomàtic - amb l’etiqueta #stopColaum, però era pel 'top manta'.

Una hora i escaig després, un cop acabada la cerimònia, va fer aquest altre tuit quan ja havia corregut com la pólvora. Parlava de falta de respecte: "Amb els catòlics s'atreveixen a tot, però segur que la seva llibertat no l'exerceixen igual mofant-se de l'Islam o dels musulmans", deia. De tòpic en tòpic anàvem passant la tarda.

El premi Ciutat de Barcelona de disseny, Oscar Guayabero, ja havia ficat el dit a l'ull al regidor del PP en recollir el seu guardó. "Em sap greu que el senyor Fernández Díaz no sigui aquí. Ha marxat perquè s'ha ofès per una cosa que s'ha dit però en canvi no l'ofèn que hi hagi 10.000 nens refugiats perduts per Europa".

I, veient la polèmica, l'alcaldessa va reciclar l'espantada del líder del PP per al seu discurs de cloenda. Recollint un vers d'un altre poema interpretat per Dolors Miquel -“la meva veïna Fina que mai no es 'despintina'"-, va agrair a la poeta que hagués 'despintinat' els assistents a la cerimònia: "'Despintinar-nos' les idees fa que siguem millors persones”. Un aplaudiment i cap a casa. A la sortida tothom comentava l’acte. Les dues hores que havia durat.