El PP culmina la seva reforma de la TDT
BarcelonaEl concurs de la TDT va culminar ahir amb la benedicció del consell de ministres a l’adjudicació de sis dels seus nous canals, tres dels quals en alta definició. El nom dels receptors ja era conegut -el resultat es va filtrar el 30 de setembre- però faltava veure si el gabinet de Mariano Rajoy el ratificava i si els adjudicataris complien una sèrie de requisits formals i presentaven les garanties (com ha sigut el cas). Així, els canals d’alta definició seran per a Mediaset, Atresmedia i el Reial Madrid, mentre que els de definició estàndard han anat a parar a 13TV, el Grupo Secuoya i Radio Blanca (una marca de Kiss FM). L’adjudicació s’ha fet pública a dos mesos i pocs dies de les eleccions generals. Els canals han d’estar plenament operatius abans de l’abril.
En el cas del Reial Madrid i de 13TV, l’adjudicació no suposarà l’aparició de cap marca nova. El club blanc ja emetia un canal de televisió, a les plataformes de pagament. El que ara ha aconseguit és el dret de poder emetre en obert per a tot el territori espanyol. Per fer-ho, remodelarà els continguts. I ho farà de la mà de la productora catalana Mediapro, que és qui ja gestiona el canal des del 2010 i ho continuarà fent, previsiblement, ara amb el nou règim concessional. Pel que fa a 13TV, la televisió conservadora dels bisbes espanyols s’allibera d’haver de pagar els vora tres milions d’euros anuals que satisfeia a Unedisa, l’empresa editora d’ El Mundo, en concepte de lloguer d’espai radioelèctric. Això no és suficient per cobrir les pèrdues estructurals que evidencia a cada exercici -12,1 milions l’any passat-, però contribueix a minimitzar-les.
Mentrestant, Unedisa té una plaça al seu múltiplex que pot treure a subhasta, així que, de retruc, pot acabar-se sumant un nou canal a aquesta enèsima reforma -sigui per la via política o judicial- de la TDT.
Un ‘prime time’ avançat
Entre els nous operadors, qui ha sigut més explícit amb els seus plans és el grupo Secuoya. En vuit anys aquesta empresa s’ha convertit en una de les productores televisives més destacades a Espanya. Té 860 treballadors i és autora de programes com Equipo de investigación (La Sexta), Tenim un pla (TV3) i Al rincón de pensar (Antena 3), i gestiona la televisió autonòmica de Múrcia i els informatius d’IB3, entre molts altres projectes. El fet d’haver comptat amb l’exportaveu d’Aznar Miguel Ángel Rodríguez per al seu consell d’administració, o d’haver incorporat com a director general Santiago González quan va plegar de director de TVE, fan que se la consideri pròxima al Partit Popular.
El pas endavant que vol fer ara Secuoya es diu D10: aquest és el nom del canal que posaran en marxa i amb el qual apunten al públic familiar. De moment, ja han explicat que els continguts que emetran seran aptes per als menors en totes les franges i han anunciat que el prime time del canal començarà a les 20.30 hores. Les emissions en proves començaran al desembre, de cara a emetre ja regularment entre el març i l’abril. També ha transcendit que no es plantegen fer els informatius habituals, sinó butlletins de cinc minuts cada hora, seguint el model radiofònic.
Kiss FM és l’altre nou actor. De moment no s’ha desvelat el tipus de canal que farà, tot i que la situació de l’emissora -1,3 milions de pèrdues al 2014- no deixa gaire marge per a expansions. Ara bé, Blas Herrero va guanyar el 2007 l’astronòmica xifra de 208 milions d’euros en un litigi contra Onda Cero, la ràdio d’Antena 3 que li gestionava la publicitat: aquesta és una bossa de recursos que l’empresari podria activar per a la seva nova marca televisiva.
En el cas de Mediaset i Atresmedia, encara no han fet públic el seu projecte de canal. Però la pressió estava, sobretot, a saber si el govern espanyol introduiria alguna mesura correctora per evitar una posició massa dominant (ja que actualment el duopoli que formen controla més del 90% de la publicitat televisiva en obert). Ahir, però, el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, negava en roda de premsa que el seu executiu s’estigui plantejant cap mesura limitadora en aquest sentit.
De fet, aquest concurs es pot llegir també com l’intent del PP de suavitzar relacions amb les grans privades espanyoles: Mediaset i Atresmedia van haver de tancar dos i tres canals de TDT per una sentència del Suprem que anul·lava la concessió firmada al seu dia pel president Rodríguez Zapatero (sense convocar concurs preceptiu). Tot i que es tractava d’una resolució judicial, les privades -a través de la seva patronal Uteca- van criticar el govern per no proposar cap alternativa.
Un procés en dubte
Un dels grups que més han criticat el que entenen com a falta de pluralisme és Prisa, que publicava una pàgina al seu diari El País en què acusava el govern espanyol de no afavorir la diversitat. El president de Secuoya, Raúl Berdonés, entrevistat a El Mundo, responia a Prisa recordant-los que han venut tant la llicència que van obtenir en obert (Cuatro) com la seva plataforma de pagament (Canal+). Els dubtes sobre l’adjudicació creixien dijous amb l’aparició d’un informe intern del ministeri -publicat per Eldiario.es- en què s’avaluava qui sortia guanyant i perdent amb la introducció de determinades clàusules al concurs. L’aparició de l’informe suggereix que les clàusules es van introduir pensant ja en quin resultat concret oferirien.
Tot i que no va fer referència explícita al document, Soria va insistir dos cops durant la roda de premsa que s’havia tractat d’una decisió tècnica: “A tots se’ls ha valorat d’acord amb els mateixos criteris. La discrecionalitat ha sigut zero: de la taula tècnica ha arribat directament al consell de ministres”, explicava, a preguntes d’un periodista.
Els altres dos perdedors del concurs són el grup Vocento -editor del diari Abc, entre d’altres- i El Corte Inglés, que pretenia impulsar un canal de telebotiga.