Portades regades amb orujo per la victòria del PP

Hi ha alegria poc continguda a bona part del quiosc. Es nota que algunes capçaleres han superat el cangueli de creure que el PP podia perdre la majoria absoluta. El triomf dels populars és evident, però no deixa de ser una majoria absoluta aconseguida per només dos escons i que suposa un retrocés de dos diputats respecte als comicis anteriors. Ho dic per la profusió d’adjectius i altres guarniments emfàtics de les portades: “Majoria incontestable” (El Correo Gallego), “El PP escombra a Galícia” (Expansión), “El PP arrasa a Galícia i Feijóo noqueja Sánchez” (El Periódico de España)... S’entén que es tituli amb el guanyador, però és curiós com molts titulars aporten un segon element i tendeix a ser l’esfondrada del PSOE. En canvi, el BNG ha fet un resultat històric que els situa com a clara alternativa de govern a les pròximes eleccions i les capçaleres, especialment les de Madrid, minimitzen el seu resultat. Hi ha un altre resultat silenciat, però per motius molt diferents: el de Vox, que torna a quedar-se fora del parlament gallec i no aconsegueix el mínim per garantir-se representació.

Moltes portades, de fet, estan escrites en clau nacional espanyola: Feijóo apareix com a revalidat i Sánchez com un perdedor. El Mundo diu que s’ha frenat “l’ofensiva plurinacional” i no he pogut evitar pensar en el coordinador popular Elías Bendodo, que se li va acudir dir que Espanya era plurinacional i encara s’està menjant les paraules, que li van fer rectificar immediatament. Hi ha qui esperona la revolució dels barons díscols socialistes. Altres, com l’Abc han tirat de telepatia i afirmen que “El PSOE paga els pactes de Sánchez”. Per aquesta regla de tres, també Santiago Abascal hauria de veure com la premsa li assenyala la porta de sortida. No és el cas. Per què deu ser?