Unes disculpes per canviar la història

Diumenge al vespre, al canal de notícies de la televisió pública polonesa, la TVPinfo, el periodista Wojciech Szelag sorprenia l’audiència i els seus propis convidats amb un gest que anava més enllà de l’honorabilitat. “Abans que comencem l’entrevista crec que cal pronunciar tres frases. Durant molts anys, a Polònia, s’han dirigit paraules vergonyoses a nombroses persones per haver decidit per elles mateixes qui són i qui estimen. Les persones LGTBI no són una ideologia. Són persones. Noms concrets, cares, familiars, amics”. I dirigint la mirada als seus convidats va afegir: “Totes aquestes persones haurien de sentir les paraules «ho sento» en algun lloc. Aquí és on demano disculpes”. Szelag feia aquest discurs per donar la benvinguda als dos entrevistats d’aquella nit: els activistes pels drets LGTBI Bart Staszewski i Maja Heban. Això passava en el programa Gość Wieczoru [El convidat de la tarda], un espai de quinze minuts en què s’entrevisten persones vinculades a temes d’actualitat. En la sorpresa continguda dels convidats es va fer evident la transcendència d’aquelles paraules. Des del 2015, el govern de Jaroslaw Kaczynski, del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), va promoure polítiques LGTBI-fòbiques que van provocar repressió i amenaça sobre aquest col·lectiu. Desenes de municipis polonesos es van declarar "lliures d’ideologia LGTBI" i els mateixos convidats havien estat assenyalats pel govern. L’elecció de Donald Tusk de Coalició Cívica com a nou primer ministre el desembre passat ha suposat un compromís de reparació. Una de les àrees d’actuació s’ha fet sobre la televisió pública, utilitzada fins ara com a màquina de propaganda del PiS.

El gest de Szelag, que amb prou feines fa un mes que treballa a la televisió pública, ha fet palès aquest canvi radical a la televisió i a les polítiques del país. Una disculpa sòbria, clara i sincera, sense escarafalls, ni posada en escena especial, ni dramatismes. Des de la naturalitat. La primera pregunta era molt significativa: “Quines emocions us acompanyen ara mateix, estan aquí a la TVP?” La presència de Staszewski i Heban era rellevant tenint en compte com la cadena estatal s’ha utilitzat per alimentar prejudicis i delictes d’odi contra les persones LGTBI i com, a través de la seva pantalla, s’han representat en el passat les identitats LGTBI. Szelag els va consultar de quina manera s’havia de parlar sobre els seus drets i la confiança en el nou govern.

El que van veure els espectadors polonesos va ser molt més que una entrevista. La disculpa inicial és el gest que provoca un impacte i, per tant, que públicament transmet un canvi de paradigma polític i social. Una manera de demostrar que no es tracta d’una qüestió d’opinions personals ni conviccions individuals, sinó de drets humans. La disculpa d’un presentador en nom d’una televisió pública és una resposta institucional. La televisió es pot fer servir com una eina de propaganda, però també és un mirall molt útil per a la ciutadania. Un punt d’inflexió que esperona un país a la urgència i la necessitat d’un canvi global.