Mitjans públics
Mèdia07/10/2014

Les 10 polèmiques que arrossega el futur president de RTVE ja abans de començar

José Antonio Sánchez apareix com a receptor de més d'un milió de pessetes als 'papers de Bárcenas'

Àlex Gutiérrez
i Àlex Gutiérrez

BarcelonaA l'espera que passi un examen d'idoneïtat al Congrés, el candidat del PP a dirigir RTVE, José Antonio Sánchez, veu com se li recorden diverses polèmiques relacionades amb la seva trajectòria. Amb tot, té assegurada la seva elecció, ja que el PP va modificar la llei al 2011, de manera que ja no es necessita consens per validar un nom, en segona volta. Aquestes són les deu polèmiques més rellevants que precedeixen Sánchez:

  • Apareix com a receptor d'1,1 milions de pessetes en els anomenats 'papers de Bárcenas' que reflecteixen la suposada comptabilitat en negre del Partit Popular. Sota l'epígraf 'J.A. Sánchez', hi figuren dos pagaments: un de 800.000 pessetes l'any 1994 i un de 300.000 l'any següent. Aleshores, el periodista treballava com a cronista parlamentari d''Abc', amb Luis María Anson de director.
  • És l'impulsor de l'ERO de Telemadrid, que es va saldar amb 860 acomiadaments d'una plantilla de 1.200 treballadors. Un dels motius de la dimissió de l'anterior president de RTVE, Leopoldo González-Echenique, és que el govern espanyol no li ha donat finalment el finançament que reclamava i ell es negava a acomiadar personal, en virtut d'un compromís adquirit l'any 2013. Els sindicats donen per fet que el nou president executarà un ERO a la corporació.
  • Arran d'una querella de Comissions Obreres, va ser imputat per cinc delictes: prevaricació, tràfic d'influències, malversació de fons públics, delicte societari i delictes contra els treballadors. El sindicat l'acusava d'haver concedit a una filial de Telefónica els serveis de producció i senyal de Telemadrid. Sánchez va ser alt executiu de la companyia entre 2004 i 2011 i es trobava en gaudint d'una excedència.
  • El PSOE va arribar a demanar-ne la destitució quan va ser director general de RTVE entre el 2002 i 2004 sota el segon govern d'Aznar, perquè considerava que infringia el dret a la informació reconegut a la Constitució.
  • La polèmica cobertura de TVE de l'11-M es va fer durant el seu mandat.
  • També és sota el seu mandat que La1 va ser condemnada per l'Audiència Nacional a llegir una sentència en què es reconeixia que la cobertura de la vaga general del 2002 havia estat incorrecte. Era el primer cop que el mitjà públic rebia una condemna així. Alfredo Urdaci, que aleshores presentava el 'Telediario', va mostrar la seva disconformitat amb el fet d'haver de llegir la sentència en antena referint-se al sindicat CCOO (que havia interposat la demanda) com a "ce, ce, o ,o".
  • La cobertura del desastre del Prestige, també sota la seva gestió, va ser molt discutida. Mig centenars de treballadors del centre territorial de Galícia van denunciar "censura" en el tractament informatiu del cas. A més, la cadena pública va optar per repetir la final d''Operación Triunfo' mentre Telecinco connectava en directe amb la manifestació massiva de Madrid que protestava contra la marea negra generada pel petrolier.
  • Mentre era director general, es van celebrar arreu d'Espanya manifestacions massives que rebutjaven l'entrada a la guerra de l'Iraq. Segons un informe elaborat per l'equip Aideka, el temps dedicat a la casa per opinions favorables a la guerra va ser del 63,6%, enfront de només un 18,2% de negatives. Les manifestacions van tendir a ser menystingudes. I es va iniciar un pols amb el centre territorial català, comandat aleshores per Ramon Font, perquè Sánchez no estava content amb el tractament que es feia des de Sant Cugat del conflicte. La tensió es va saldar amb la dimissió de Font, que va adduir que no es donaven "les condicions para exercir en condicions el càrrec".
  • Arriba a l'examen d'idoneïtat sense cap consens ni suport de cap altre partit. El seu predecessor, González-Echenique, va accedir al càrrec amb els vots del PP i de CiU.
  • La seva gestió no va ser reeixida en termes d'audiència. Quan va arribar al càrrec, La1 marcava un 23,9% que, menys de dos anys després, ja havia baixat al 22,4%. I, si en el moment d'entrar, la pública treia 3,8 punts a la seva immediata competidora, Telecinco, quan va deixar el càrrec ja només la superava en una dècima.