Pol Izquierdo: "Perdo els mòbils com si fossin bolígrafs"
Tinc un Nokia no-t'hi-fixis. És un X2, em sembla, un model ben senzillet. Els perdo constantment, els mòbils, com si fossin bolígrafs, i per això sempre me'ls compro senzills. A més, sóc molt gastador, i si tingués un telèfon amb moltes aplicacions la factura pujaria moltíssim! Parlo molt pel mòbil, perquè no tinc fix, i a més m'agrada molt fer fotos i enviar-les.
Al Facebook no m'hi havia posat fins que vam començar el Veterinaris . Llavors vam obrir el perfil del programa i m'he posat a gestionar-lo personalment. I hi estic enganxadíssim, com un adolescent! Realment, trobo que té un gran poder addictiu, no m'estranya que la gent s'hi enganxi. Però per al programa ens va molt bé: parles amb la gent que et mira i tens fil directe amb ells per saber què els ha agradat i què no. També tinc un perfil personal, però no el faig servir per a res: només hi vaig penjar una foto un dia que em vaig trobar el Piqué en un restaurant. La meva dona em diu que em faci Twitter, que és millor que el Facebook, però de moment no en tinc. Potser llavors serà el moment que em compri un mòbil més potent.
No em perdo el Crackòvia . També miro L'endemà , esports i l'Arguiñano, que trobo que és un crac! M'agrada molt el programa, però més per ell que per la cuina. A la ràdio, al matí faig zàping entre el Basté i el Fuentes, i sempre que puc també poso La competència .
