Pol Gise: “Ara pots ser molt famós i no guanyar diners”

ManresaPol Gise (Barcelona, 1992) va començar a penjar vídeos humorístics a les xarxes socials el 2015. Ara ja suma més de tres milions de seguidors. Combina els continguts en català i en castellà i s'ha convertit en un youtuber de referència amb gags sobre la vida quotidiana i amb una sèrie de vídeos sobre xafarderies i reinterpretacions de la mitologia grega. Arran d'això ha escrit el llibre Hades, el déu menys dolent (Shaka/Temas de Hoy), en què explora els clarobscurs d'aquesta figura mitològica poc explicada.

En quin moment decideixes començar a fer vídeos?

— Mentre estudiava teatre, com altres companys i companyes, anava buscant ofertes de feina i càstings. Alguns de seguida van trobar alguna sèrie, van anar a Madrid o a TV3, però jo era dels que no em sortia res. Quan vaig acabar els estudis vaig descobrir una aplicació, Vine, on la gent pujava vídeos amb esquetxos humorístics. Em vaig passar aquell estiu fent aquests vídeos, de seguida vaig veure que anaven molt bé i que podien ser una via per poder-me dedicar al que m’agrada però d’una altra manera. 

Com hi entra la mitologia aquí?

— Això ve sobretot pel teatre. Hi ha moltes obres basades en mites grecs. Al principi feia gags de coses quotidianes, però duraven com a màxim set dies. Aleshores vaig tenir la idea de fer un vídeo del suposat déu cristià que deia als dinosaures que ja no els volia allà i que volia extingir-los. A partir d’aquí vaig veure que hi havia una via per poder fer contingut de la manera que a mi m’agradava i sobre un tema que coneixia. És un privilegi. No sempre fas el que t’agrada, quan vols dedicar-te a les xarxes socials. 

Per què Hades és el déu menys dolent?

— Tots els déus han fet coses molt xungues, però Hades s’ha explicat molt poc a la mitologia. Zeus, Posidó, Apol·lo, surten a molts mites. Pots veure les seves inseguretats, les seves pors i com arran d’això emboliquen la troca. En el cas d’Hades només sabem que se’n va a l’inframon perquè sí, quan ni tan sols existeixen els humans. No té una història que et permeti entendre què li passa pel cap. Disney el cristianitza: com que està sota terra diu que és Satanàs, que s’encarrega dels morts de l’infern. Però Hades s’encarrega de tots, perquè a l’inframon hi ha el Tàrtar, que seria l’infern, els de l’aprovat just, com dic jo, que són els Camps Asfòdels, i després els Camps Elisis, que vindria a ser el paradís. Començo el llibre dient que Hades és el déu menys dolent perquè fa una cosa dolenta, segrestar la seva neboda, però res més. 

Quin paper juguen els déus al segle XXI?

— Tinc la sensació que s’estan creant nous déus. M’agrada veure-ho des del punt de vista grec. A diferència del déu cristià, als déus grecs sempre se’ls ha representat molt humans: s’equivoquen, fan coses absurdes i després rectifiquen. Veig aquesta semblança amb nous possibles déus d’ara com podrien ser Elon Musk o Jeff Bezos. Són persones que realment estan canviant el món i decidint el nostre futur. Estem deixant enrere uns déus que no podíem veure ni escoltar. Però mitificar persones està malament, sobretot si es mitifiquen a ells mateixos.

Els influencers amb més seguidors també poden ser mitificats. Com portes el tema de la fama?

— Per sort a mi em va venir quan ja era una mica més gran, amb 25 anys. Va arribar un moment que tenia molta ansietat, procurava no entrar a llocs amb moltes multituds o no anar de festa, m’intentava aïllar. Ara visc a la muntanya. He tingut episodis bastant incòmodes, però res molt massiu. Per exemple, m’ha passat que m’assec a un bar per dinar amb la meva família i a la taula del costat hi ha un noi o una noia jove que em reconeix i crida.

Quin ha estat el moment més crític?

— L’any passat, quan vaig ser pare. Em feia molta por que em paressin pel carrer amb el meu fill. No és el mateix que et parin a tu sol que si ho fan amb el teu nadó. Ell no té culpa de res. És una por meva i no perquè pugui passar res dolent, perquè no en tinc indicis. També passa que ara pots ser molt famós i no guanyar diners. Fer un vídeo viral no implica que de cop i volta algú et pagui molt. Jo tinc uns ingressos similars als de la majoria, però els altres van al metro i no els passa res mentre que jo potser quan miri el mòbil veuré que m’han fet cinc fotos i me les han enviat. Això és incòmode. 

¿Fas vídeos en castellà perquè en català no t’hi podries guanyar la vida?

— Sí i no. El principal problema és que jo sé castellà i veig que aquest sector funciona més en castellà. Com que soc bilingüe, és més probable que faci ús d’aquesta diglòssia horrible i comenci en castellà, que és el que em va passar. Més endavant em vaig adonar que volia crear contingut en català, perquè és la meva llengua i sentia que em traïa a mi mateix. Vaig fer diversos vídeos en català i van anar molt bé, feia uns números d’audiència increïbles. El problema és que no anava a més. 

Fer grans xifres d’audiència a internet no implica fer negoci.

— No. Jo no tinc mentalitat d’empresari, quan un vídeo funciona dono per fet que vindrà una empresa i m’oferirà algun patrocini. Però en català no arribaven, i en castellà sí. Per això vaig decidir alternar-ho. Vaig tenir el boom en castellà dels vídeos de mitologia i vaig mantenir els vídeos en català. En castellà guanyava diners, en català no. Pensant-ho fredament estava treballant gratis, perquè creava contingut sense cap remuneració, només a canvi de visibilitat.

¿Les visites dels vídeos en castellà justifiquen fer-ne en català només per activisme?

— No és això, perquè els creadors de contingut en castellà tampoc viuen només de les visites. Tenen espònsors, marques, empreses que aposten per ells. A Catalunya falta la implicació del sector privat perquè aquest negoci tingui un funcionament similar al de llengües amb més parlants. Estrella Damm inverteix molt en creadors de contingut en català, però no hi ha gaires empreses més que ho facin. Les empreses catalanes haurien de veure que això és una via, que és la manera d’arribar a un públic d’una zona molt concreta. L'audiència ja no se'ls pot posar més segmentada.