Quan 'Pokémon' va provocar una onada d'atacs d’epilèpsia
L’episodi 'Soldat computaritzat Porygon' va provocar que es canviessin les normes en relació als efectes especials
BarcelonaCom cada dimarts, quatre milions d'espectadors japonesos es disposaven a mirar un episodi de Pokémon, un fenomen televisiu nipó que encara no s'havia estrenat ni als Estats Units ni a Europa. Poc s'esperaven que, aquell 16 de desembre del 1997, el capítol passaria a la història, i no precisament per a bé.
Es tractava de l'episodi número 38 de la primera temporada de Pokémon, Dennō Senshi Porygon, o en català, Soldat computaritzat Porygon. S'hi narra com l'Ash, en Pikachu i els seus companys descobreixen que el sistema usat per a la transferència de poké balls d'un centre Pokémon a un altre té un error. Per poder resoldre el problema, es fiquen dins de la computadora. Cap al minut vint del capítol, en Pikachu es veu obligat a utilitzar un dels seus atacs de trons per salvar la situació, però com que els protagonistes eren dins el ciberespai els creadors de la sèrie van voler que l’explosió fos el més impactant possible.
Per aconseguir la dosi extra d'espurna, mai més ben dit, van emprar un efecte de l’anime que es diu paka-paka, consistent en l’ús d'una lluminositat intensiva en una àrea significativa de la pantalla. A més, l’escena de l’explosió va ser més llarga del normal, uns sis segons sostinguts de flaixos. L’ús de l’alternança entre diferents colors, en aquest cas vermell i blau, no era una cosa inusual al programa, però s’especula que la intensificació i la llarga durada de l’escena van ser la causa del gran nombre de convulsions que va provocar.
Segons l'agència de contraincendis del Japó, 685 persones van ser traslladades a l’hospital amb ambulància per símptomes que anaven des de visió borrosa i marejos fins a pèrdua de consciència i convulsions. Tot i que moltes víctimes es van recuperar ja a l'ambulància, es van ingressar més de 150 nens, dos dels quals van romandre hospitalitzats durant més de dues setmanes. A més, el succés es va repetir després que un informatiu posterior retransmetés imatges de les escenes de l'episodi. Els diaris locals es van referir a l’incident com a Pokémon shock.
Estudis posteriors van revelar que uns dotze mil nens, que no van arribar a ser enviats a l'hospital, van mostrar després signes lleus d’epilèpsia. Ara bé, els símptomes que presentaven encaixaven més amb una histèria massiva que amb una convulsió. La histèria massiva és un fenomen sociopsicològic en què els símptomes són reals però la causa no és un agent infecciós, sinó el simple fet que una altra persona o, en aquest cas, un grup de persones també els estan patint.
L'endemà de l’estrena del capítol, la cadena de televisió que havia originat l'emissió, TV Tokyo, va demanar disculpes al públic japonès, va suspendre el programa i va dir que investigaria la causa de les convulsions. Pokémon es va deixar d’emetre durant quatre mesos i les accions de Nintendo van caure en picat, un 3,2% en l’espai de 24 hores.
Després de l’incident, diversos episodis de l’anime van ser editats per reduir els efectes especials de les llums de colors intermitents. Moltes emissores de televisió japoneses i funcionaris en la indústria de mèdia es van unir per trobar maneres d'assegurar-se que l'incident no es repetís. Van establir una sèrie de directrius per a futures animacions que regulaven la durada de les imatges intermitents, especialment aquelles que incloïen el color vermell.
Un article al USA Today va informar els pares que era improbable que els seus fills patissin convulsions per part dels dibuixos animats en antena aleshores, ja que en aquella època als Estats Units els animes no eren gaire usuals. Malgrat l'alarma social, Pokémon es va estrenar amb molt d'èxit als Estats Units un any després de l’incident. Això sí, sense incloure l'episodi 38 i seguint totes les noves regulacions. Immediatament després, altres cadenes de la televisió americana també es van atrevir a emetre animes. El capítol Soldat computaritzat Porygon no s’ha tornat a mostrar al Japó, però sí que va trobar lloc al Llibre Guinness dels Rècords, registrat com el programa de televisió que més convulsions fotosensitives epilèptiques ha causat mai.
