Pokémon Go: el valor de les dades cartogràfiques

Twitter: @albertcuestaTot i que algunes autoritats dels EUA havien demanat als ciutadans que no juguin a Pokémon Go mentre condueixen, ahir un cotxe es va estavellar contra un arbre a Alabama perquè el conductor anava distret buscant monstres amb el mòbil. El grau d’addicció que genera el joc és considerable: els usuaris el fan servir una mitjana de 43 minuts al dia, més que WhatsApp.

Nintendo ha arribat amb retard als jocs per a smartphone, però amb Pokémon Go l’ha clavat. Segons SimilarWeb, el joc ja té més usuaris diaris que Twitter i està instal·lat en més telèfons que Tinder. El tràfic als servidors de Nintendo s’ha disparat. L’empresa es planteja endarrerir el llançament fora dels EUA, Austràlia i Nova Zelanda fins que tingui garantida la capacitat. També s’han multiplicat les descàrregues des d’altres països de les versions no oficials de Pokémon Go, alguna de les quals inclou programari maliciós. Fins i tot ha sorgit un mercat secundari: al cap de 24 hores ja existia una aplicació GoChat per deixar missatges a altres jugadors en els escenaris del joc, que és gratuït però ja proporciona a Nintendo gairebé un milió i mig d’euros al dia en venda de complements virtuals.

Però si Pokémon Go demostra alguna cosa és el valor de les dades cartogràfiques. Un dels factors que han afavorit la propagació viral del joc és que Nintendo no ha hagut de construir el món virtual des de zero. Els jugadors es desplacen per Google Maps i aprofiten les ubicacions creades pels usuaris d’Ingress, un títol anterior de l’empresa desenvolupadora Niantic, com a pokestops i gyms. Així, els usuaris hi troben des del primer moment llocs que coneixen. Però s’aniran ampliant: Nintendo ja negocia acords publicitaris amb empreses com McDonalds per incorporar els seus establiments als escenaris de Pokémon Go.