L'èxit del podcast no s'entén sense la seva capacitat de trobar noves audiències. La democratització del programa de ràdio clàssic ha obert més que mai el ventall d'espais, i si el podcast funciona és, en part, perquè hi ha una oferta de programes tan gran que tothom en troba algun sobre el seu tema preferit. En aquest context de producte de gènere, hi ha una matèria que s'ha convertit en una de les estrelles del format. Acompanyant els de cinema, esports, cultura pop i true crime, la divulgació històrica ha trobat un filó entre la comunitat, i és una de les temàtiques més seguides i amb una audiència més fidel de tota la xarxa. Són espais que expliquen fets o personatges històrics i que fins ara era impensable que, per durada i temàtica, ocupessin bons espais a la graella de la ràdio: La escóbula de la brújula, Memorias de un tambor, Acontece que no es poco, La linterna de Diógenes, Dentro de la pirámide, La biblioteca de Alejandría i Personas con historia son autèntics fenòmens a la podcastfera que sumen milions d'escoltes i porten la divulgació històrica a un altre nivell.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Sèries
Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
En una entrevista amb l'ARA, Ignacio Solera, fundador d'Ivoox, explicava que la idea de fer una plataforma que allotgés i reproduís programes de ràdio va venir-li arran de les ganes d'escoltar espais de biografies i història mentre feia grans trajectes de cotxe. Aquest vell somni de l'emprenedor de Sant Cugat s'ha complert: la història està de moda i la gent ha trobat en els arxius d'àudio una manera d'aprendre i divertir-se. Fins i tot s'ha donat el cas de l'espai Historia de España para selectividad, que ha transcendit l'àmbit de l'oci per convertir-se en una eina educativa amb potencial per arribar als joves. Amb un centenar de càpsules d'aproximadament quinze minuts, el professor Juan Jesús Pleguezuelos desgrana tot el temari de la selectivitat, i suma així un reforç de primer ordre al temari de classe. "Aquest tipus de podcasts complementen i enriqueixen els punts de vista i poden ajudar els alumnes a tenir una millor comprensió d'algun tema", explica Pep Garcia, professor d'història de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca, que celebra que els alumnes "busquin i facin servir recursos i materials més enllà de les classes, siguin podcasts, pel·lícules, música, llibres, museus, etcètera".
El líder del sector
Curiosidades de la historia, produït per la revista Historia de National Geographic i fet des de Barcelona, és un habitual dels rànquings de més escoltats de l'Estat a Spotify, i comparteix classificació amb noms tan poderosos com Nadie sabe nada, Entiende tu mente o Estirando el chicle. Ismael Nafría, director del magazín National Geographic España, explica que aquest podcast, que es va començar a emetre el 2019, és "una d'aquelles apostes que l'encertes", tot i que eren conscients del gran públic potencial de la temàtica: "Hi ha un interès molt gran per la història i les històries que deixa la història, perquè la revista té un públic extraordinàriament fidel". Seguint aquest fil, Curiosidades de la historia és una adaptació dels textos que es publiquen a la revista.
Per a Nafría l'èxit del podcast de divulgació històrica es fonamenta en apel·lar a temes populars i reals "d'una manera senzilla, pròxima i amena, no cal ser un gran aficionat o expert per a disfrutar-ne". Potser no sempre t'has preocupat de saber gaires detalls sobre un fet concret, però si te l'expliquen bé t'hi quedes: "L'oïdor ho agreix perquè et permet combinar-ho amb altres activitats. En el cas del que fem nosaltres, que són càpsules curtes, les xifres demostren que la gent s'hi està fins al final, els escolta sencers", diu el director de la revista National Geographic a l'Estat.
De moment sembla que el podcast de divulgació històrica ha arribat per quedar-se, encara que possiblement vagi variant la manera com es presentarà. El que queda clar és que les ganes d'escoltar històries no s'acabarà mai, tal com explica el novel·lista Miqui Otero, aficionat als podcasts d'història en horari més noctàmbul: "Després de tot un dia mirant pantalles el que necessito abans d'anar a dormir és el mateix que el meu fill: que m'expliquin un conte". Igual que amb els llibres: el que importa és que sigui una bona història i estigui ben explicada.
Ja són aquí
Encara que en català no tinguem una gran activitat en la matèria, hi ha el clàssic programa En guàrdia!, d'Enric Calpena, a la graella de Catalunya Ràdio, i un podcast de divulgació històrica amb un format innovador i original que ha aconseguit tenir un fandom militant: Ja som aquí!', un podcast d'història de Catalunya produït per RAC1. La gran novetat respecte a la resta del gènere és que utilitzen l'humor i els dos conductors, Enric Lucena i Oriol Dalmau, apareixen, ficcionats, en la narració dels fets. Una herència del cinema dels 80 i de l'afició pel sci-fi: "La idea d'entrar a la narració surt de Midnight in Paris, en què el personatge que interpreta Owen Wilson coneix Picasso i Hemingway. Jo volia fer el mateix amb Jaume I", explica Lucena, que reconeix els avantatges d'aquest format respecte a d'altres, ja que "audiovisualment seria molt complicat" fer un espai com Ja som aquí!.
El programa, que ha tingut cameos tan rellevants com Josep Maria Pou i Sergi López, no s'entén sense certa part de comèdia, un gènere que calia complementar amb el rigor: "Abans que res som un podcast de divulgació, l'humor el posem als nostres personatges i no als històrics, que els mantenim tal com eren o com s'han explicat. La comèdia ajuda a desengreixar moments històrics dramàtics, com la caiguda de Barcelona del 1714", assegura Lucena.
