La pluja va escurçar un llarg estiu a Nerja

A Nerja hi fa sol 320 dies l’any. Ho assegura la web de promoció turística del municipi malagueny, que fa gala també del seu clima subtropical. Va ser un dels motius pels quals es va escollir aquest poble com a escenari principal d’una de les sèries més emblemàtiques de la història de la ficció televisiva espanyola: Verano azul. La trama transcorria durant un estiu, però el rodatge es va allargar 16 mesos, des de l’agost del 1979 fins al novembre del 1980, i, per tant, calia buscar un entorn que garantís que, encara que a la realitat fos ple hivern, a l’altra banda de la càmera no es fes estrany veure una colla de nens en banyador passejant pels carrers en bicicleta i menjant gelats. Però si hi ha 320 dies de sol vol dir que també n’hi ha 45 de plujosos o en què, com a mínim, el cel està ennuvolat. I aquestes escasses jornades de mal temps van tenir un gran impacte en la sèrie.

Quan Antonio Mercero, Horacio Valcárcel i José Ángel Rodero van escriure el guió de Verano azul, van plantejar una única temporada de 20 capítols. Però només se’n van rodar 19: el número 16, que s’havia de titular La excursión, no va passar del paper. En aquest episodi, els protagonistes de la ficció feien una sortida al bosc i s’hi trobaven un altre grup de joves. Aquesta altra colla encenia un foc que s’acabava descontrolant i provocava un incendi forestal que posava en perill la vida dels personatges principals i especialment la del Tito, el més petit, que mentre el grup fugia corrents de les flames es quedava enrere. Finalment el trobaven sa i estalvi, amagat al costat d’un rierol. Va ser Miguel Joven, l’actor que interpretava precisament el Tito, qui va revelar els detalls de la trama el març de l’any passat, quan va cedir al museu de Nerja (on viu des dels tres anys) la seva còpia del guió d’aquell episodi. “L’he guardat amb molt carinyo, perquè és el guió que em van donar perquè me l’aprengués. El tenia encara a la carpeta original que em va donar Televisió Espanyola”, va explicar llavors l’actor a la cadena Cope.

Joven, que tenia només sis anys quan va ser escollit per interpretar el Tito i set quan es va acabar el rodatge, va resumir també el motiu pel qual La excursión no es va poder rodar: les autoritats van denegar el permís per provocar l’incendi, i la tecnologia no permetia recrear el foc digitalment.

Aquesta versió dels fets, però, és incompleta. L’octubre del 2011, coincidint amb el 30è aniversari de l’estrena, Juanjo Sánchez Vila, que havia treballat com a auxiliar de producció de Verano azul,va publicar un article a la web de TVE en què revelava alguns secrets de la sèrie, entre els quals la història del capítol inexistent. Sánchez Vila explica que a l’hora de planificar el rodatge aquest episodi es va deixar per al final, perquè transcorria en una localització, el bosc, que no apareixia en cap altre capítol. Alhora, el fet que s’hagués de provocar un incendi, encara que fos controlat, impedia que les gravacions es fessin durant els mesos de més calor ni tampoc en dies especialment secs.

“Així ens vam trobar que ja érem al novembre del 1980 i que havíem esgotat tots els escenaris de la resta de capítols a l’espera d’uns dies adequats, és a dir, amb suficient humitat ambiental, no plujosos i amb prou lluminositat perquè semblés que érem a l’estiu”, recorda aquest membre de l’equip. Però aquestes condicions no arribaven, i al final es van acabar la resta d’escenes i ja només quedaven les que s’havien de rodar al bosc (que no era a Nerja, sinó a Alcaucín, un municipi pròxim però amb un clima una mica més plujós): “Durant dues jornades, més o menys, vam intentar rodar alguna cosa d’aquell capítol, però s’alternaven les clarianes amb núvols, plovisquejava a vegades i el temps es preveia que es mantindria així alguns dies”, diu Sánchez Vila. En aquest context, la millor solució era ajornar el rodatge “fins al febrer o al març”, però això hauria suposat, d’una banda, “un gran retard per al muntatge i l’emissió de la sèrie” i, de l’altra, hauria generat un problema amb l’aspecte físic dels protagonistes. Segons l’auxiliar de producció, “els nois no paraven de canviar i de créixer, perquè tenien una edat en què la transformació física era evident dia a dia”. Finalment, TVE va decidir donar per acabat el rodatge i oblidar-se de La excursión, del qual només se n’havien arribat a filmar uns quants plans.

La cancel·lació d’aquest capítol va provocar, a més, que Verano azul es quedés sense la participació de Jorge Sanz. L’actor, que aleshores tenia deu anys i acabava de debutar al cinema amb La miel, havia estat escollit per fer de Tito. De fet, li van oferir el paper després que el nen que s’havia seleccionat en primer lloc abandonés el rodatge poc després de començar, però els seus pares van considerar que passar-se un any i mig a Nerja perjudicaria els seus estudis i la seva carrera cinematogràfica, i seria una situació difícil de gestionar en una família amb quatre fills més. De manera que Sanz es va quedar sense fer de Tito, però Verano azul va donar-li una segona oportunitat amb un paper puntual a La excursión, que el mal temps va acabar frustrant de nou.

Les dificultats per trobar algú que fes de Tito, per cert, es van resoldre quan es va decidir fer una prova al fill d’un cambrer del xiringuito on habitualment menjava l’equip de la sèrie. Era Miguel Joven i, malgrat la seva absoluta inexperiència, es va guanyar el paper.