La plataforma HBO Max retira 'Allò que el vent s'endugué' pels estereotips racistes

BarcelonaLa plataforma HBO Max, que actualment opera només als Estats Units, ha decidit retirar temporalment del seu catàleg la pel·lícula Allò que el vent s'endugué (1939) enmig de les protestes per la discriminació racial als Estats Units. El film, guanyador d'una desena d'Oscars, ha sigut objecte de crítiques durant anys pel retrat que fa de l'esclavisme i la població afroamericana.

Tot i que la plataforma ha decidit retirar la pel·lícula, des del servei asseguren que tornarà al catàleg properament però que ho farà acompanyada "d'una discussió sobre el seu context històric i una denúncia de les seves representacions racistes", ha explicat un portaveu de HBO Max.

"Allò que el vent s'endugué és un producte del seu temps i té prejudicis racials i ètnics que, malauradament, han sigut habituals en la societat nord-americana. Aquestes representacions racistes estaven malament abans i estan malament ara, i creiem que mantenir la pel·lícula al catàleg sense una explicació i una denúncia d'aquests elements seria irresponsable", ha detallat el portaveu. "Si hem de crear un món més just, equitatiu i inclusiu, primer hem d'entendre la història", ha afegit.

Perpetuació dels estereotips

La decisió del servei arriba després que el guionista de 12 anys d'esclavitud, John Ridley, escrivís una carta oberta a Los Angeles Times en què demanava a HBO Max que retirés la pel·lícula de la seva oferta. "És una pel·lícula que glorifica el sud d'abans de la Guerra Civil dels Estats Units. És una pel·lícula que, quan no ignora els horrors de l'esclavitud, es dedica a perpetuar els estereotips més dolorosos sobre la gent de color", assegurava. Ridley explicava en la seva carta que no està a favor de la censura i que la seva proposta és que, un cop passat cert temps, la pel·lícula torni a estar disponible juntament amb altres cintes que donin una imatge més real i completa de l'esclavitud i els Estats Confederats.

La pel·lícula protagonitzada per Clark Gable i Vivien Leigh no és l'únic contingut que s'ha retirat recentment d'una plataforma pels seus elements racistes. La BBC ha decidit eliminar de la seva aplicació les comèdies Little Britain i Come fly with me per la representació que s'hi fa de persones negres. "Els temps han canviat des que es va emetre Little Britain", ha explicat la cadena. La comèdia de Matt Lucas i David Walliams tampoc estarà disponible a Netflix, que l'ha retirat sense fer cap comentari.

Fa tres anys Lucas va reconèixer que actualment canviaria coses de la seva comèdia. "Si tornés enrere i fes de nou Little Britain, no faria bromes sobre transvestits ni interpretaria personatges negres", va explicar. "Bàsicament, no faria aquesta sèrie ara. La gent s'enfadaria. Fèiem una comèdia molt més cruel del que fem ara", va assegurar.

La revisió del passat i el present racista de les produccions audiovisuals fa temps que va començar, però aquestes últimes setmanes està més vigent que mai arran de la mort de George Floyd a mans de la policia i les consegüents protestes per la discriminació racial als Estats Units i arreu del món. Per a Marcel Alcántara, activista de SOS Racisme i cineasta, per millorar la representació de les persones racialitzades en la ficció no es tracta tant de prohibir determinades pel·lícules o sèries com de tenir eines per "poder entendre el context social d'aquell moment i també revisar el que s'està fent ara". "Es tracta de poder llegir aquella pel·lícula no només de la manera com es va fer en el seu moment", explica Alcántara, que està convençut que és necessari revisar com s'han mostrat les persones racialitzades tant en les ficcions de temps passats com en les que s'estan creant ara.

"Avui encara repetim aquests estereotips, encara repetim punts de vista que ridiculitzen aquestes figures o els donen una representació secundària. No és una cosa de fa 40 o 50 anys", argumenta Alcántara, que remarca que la societat actual segueix sent racista i que, per tant, la representació de la ficció també ho és.

La revisió que demana Alcántara també l'ha fet un dels grans gegants audiovisuals, Disney. Quan va posar en marxa la seva plataforma per streaming, Disney+, va optar per excloure'n aquelles pel·lícules que podien ser susceptibles de ferir sensibilitats. Una de les que no va passar el tall va ser Cançó del sud, un film del 1946 basat en les històries folklòriques del fictici oncle Remus, un home negre que treballa feliç en una plantació de cotó dels Estats Units. Des que es va estrenar la pel·lícula ha estat envoltada de polèmica perquè es considera racista i que mostra una imatge idealitzada de les plantacions.

A banda de fer desaparèixer les pel·lícules més problemàtiques, Disney+ va decidir alertar els seus espectadors sobre escenes racistes incloses en cintes clàssiques com ara Peter Pan o Dumbo. En el cas d'aquesta última, es va arribar a anunciar que s'eliminaria una de les seves escenes més polèmiques: el moment en què apareix un corb anomenat Jim Crow, un nom que prové d'una representació teatral racista d'un home afroamericà i que posteriorment va servir per identificar les lleis de segregació racial del sud dels Estats Units vigents fins als anys 60. Finalment, però, la plataforma va optar simplement per afegir una alerta que indica que "el contingut pot incloure representacions culturals desfasades".

El debat sobre els estereotips racistes o la falta de diversitat de les ficcions afecta produccions passades però també recents. Quan Friends va viure una segona vida gràcies a Netflix molts espectadors van posar sobre la taula que es tractava d'una comèdia en què tots els personatges eren blancs. De fet, la sitcom només va tenir un personatge recurrent negre, la palentòloga Charlie Wheeler (Aysha Tyler), que no va aparèixer fins a la temporada 9. Aquesta setmana, Martha Kauffman, cocreadora de la sèrie, entonava el mea culpa: "Em sap greu, tant de bo hagués sabut llavors el que sé ara. Hauria pres decisions molt diferents".