El plat del dia és cap de fiscal general

El quiosc ens ofereix avui una nova prova de l’encert que el mitjà és el missatge, com deia Marshall McLuhan, segons el qual el canal a través del qual ens arriba un contingut modifica el significat del mateix contingut. Dos titulars molt similars volen dir dues coses diferents, i els respectius lectors així ho descodifiquen. El primer és el del diari El País, que obre portada amb "El Suprem encausa per primera vegada un fiscal general de l’Estat". L’accent està posat en l’excepcionalitat de la mesura i, escrit en un diari afí al PSOE, suggereix que el Suprem està en una deriva polititzada, fins al punt que no es talla a l’hora de posar la grapa en un executiu que percep com a hostil. El segon titular també subratlla el caràcter inèdit de la mesura, però el porta La Razón: "Imputat per primer cop un fiscal general, que es nega a dimitir". Aquí, en canvi, el que es vol generar és la indignació: com de grossa la deu haver fet el fiscal general, si l’han acabat imputant. La cua "que es nega a dimitir" hi afegeix una fatídica llosa de culpabilitat, inexistent al diari de Prisa.

El Suprem pot lliurar les batalles polítiques que vulgui, perquè sap que les seves ingerències seran convenientment tapades per la premsa Brunete. Ja ho hem vist: un titular semblant, però significats oposats. Per això, quan la semàntica està tan viciada i les connotacions ja venen de fàbrica, a vegades són les imatges les que poden recollir amb precisió més cruel l’estat de tot plegat. Hi pensava veient la magnífica portada d’El Salto que il·lustra aquest article. "L’imperi dels jutges-soldat", diu el titular. I es veuen dues mans amb sengles punyetes –la blonda de les bocamànigues dels magistrats– i, sobre la pell, un tatuatge delator de la molt ultradretana creu de Borgonya; i per si hi havia dubtes, un puny americà a les falanges per aplicar la lex tatuada als nusos. És allò de la imatge i les paraules, que ja ve de molt abans que McLuhan.