En la seva inèrcia banalitzadora per atraure públic jove, la plataforma de continguts de la televisió pública acaba d’estrenar Èpic nails, un talent show de manicura o, com es coneix en l’argot més urbà, nail art. La concursant d’Eufòria Sofia Coll n’és la presentadora, una girl boss davant de les càmeres. Està acompanyada de dos jutges: Debora Figueras, la manicurista de la Rosalia, i Joan Liaño, també exconcursant d’Eufòria i que es defineix a si mateix com a cantant, manicurista i maricartista. “És el primer format audiovisual català dedicat al món de la manicura i del nail art” diu la presentadora. Potser el més preocupant seria que fos el cinquè que s’estrena. Ara bé, Èpic nails no és més que un altre exemple d’una tendència mundial. La manicura és el nou cargol poma de la televisió internacional: Nail’d it! és el talent d’AppleTV. Als Estats Units, hi ha tota mena de realities. Boss Nails segueix l’artista Dana Cody al seu saló de Miami. Unpolished, a Lexi Martone al saló de Long Island, i Nail Files a Katie Cazorla, la manicurista dels famosos de Hollywood. Un dels documentals premiats de la BBC3 és Nail Bar Boys sobre sis estilistes d’ungles, i el canal TNT té Claws, una sèrie que relata la vida criminal de cinc dones que regenten un saló de manicura. I la televisió no és altra cosa que el mirall de la realitat.
A les promocions de 3Cat, Sofia Coll defensa l’ofici: “Darrere d’un disseny d’ungles hi ha anys de formació, precisió, dedicació i talent”. Potser no cal confondre-ho amb l’especialitat de neurocirurgia, però es tracta de vendre-ho des de l’empoderament, que és el nou argument de màrqueting. Només arrencar el programa, la presentadora es reivindicava: “Moltes persones creuen que fer-se la manicura és només una frivolitat, que és una cosa de chonis i que no representa la realitat catalana. Doncs bé, avui proclamo que tots els que pensen així estan equivocats!”. I té raó. Tot i ser un exemple més de pressió estètica, especialment sobre les dones, només cal veure els carrers de qualsevol ciutat del país per observar com els centres de manicura apareixen com bolets. I no és cosa de chonis, perquè grans representants dels negocis, la política, la cultura o la intel·lectualitat porten la manicura en perfecte estat de revista. L’estilisme d’ungles és una de les singularitats de la catalana més universal del moment, la Rosalia. És lògic entendre la manicura com un nou element cultural que diu molt dels temps que vivim i, sobretot, de les seves contradiccions. Un símbol d’empoderament que, a la vegada, contribueix a la cosificació. El nail art és sovint incompatible amb el desenvolupament d’una vida pràctica si es volen fer servir les mans (tret que disposis de personal de servei fins i tot a l’hora d’anar al lavabo).
Èpic nails és un talent show senzill correctament executat a nivell televisiu. Explota l’star system televisiu de la cadena i, a la vegada, facilita la incorporació d’un nou elenc de concursants que s’ajusten a les tendències més populars de les generacions més joves. El nail art no demana grans infraestructures mediàtiques i, a més, permet un seguiment molt acurat del procés d’elaboració gràcies al pla detall i la pantalla partida. És molt visual, llampant i efectiu. I el públic, des de casa, delibera com si fos el jurat. Proporcions guardades, recorda una mica la dinàmica de Glow up!, el talent de maquillatge de Netflix.
Ja s’entén que 3Cat està ofuscada en renovar-se, catapultar-se, reinventar-se i seduir el jovent. Però estaria bé que no oblidés que continua sent una televisió pública. Perquè ara mateix, tenim un talent show de manicura, però continuem sense un programa de llibres.
