El pla de TDT de l’Estat amenaça que TV3 pugui emetre en ultraalta definició

BarcelonaL’espai radioelèctric és un bé escàs, cobejat al mateix temps per les televisions i les operadores de telefonia mòbil. A mesura que avancen els sistemes de compressió, creixen també les demandes d’amplada de banda, perquè les necessitats de tràfic de dades s’expandeixen a gran velocitat. TV3 pot acabar sent víctima col·lateral d’aquest pols: l’Estat ha presentat un pla de reforma de la TDT que, si s’executa literalment, acabarà comportant una minva en la capacitat de Catalunya de poder planificar emissions televisives d’àmbit autonòmic. I, si això passa, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) podria quedar-se sense emetre en ultraalta definició (UHD, per les seves sigles en anglès).

En principi, el pla de l’Estat busca sobretot endreçar el mapa de televisions de cobertura estatal. I, de passada, alliberar una mica d’amplada de banda per permetre que un nou operador entri a fer la competència al duopoli format per Mediaset i Atresmedia. El grup Prisa debat internament aquests dies si es llança a la piscina, tenint en compte que el context polític, amb Pedro Sánchez a la Moncloa, els és favorable. Però els precedents no ajuden, ja que les anteriors aventures televisives del conglomerat –Canal+, Cuatro, Localia– van acabar malament: o bé tancades, o venudes després de generar deutes ingents per al grup.

La clau per a Catalunya rau en si podrà mantenir els seus dos múltiplexs d’abast autonòmic o en perdrà un. Cada múltiplex correspon a una amplada de banda en el qual es poden emetre fins a quatre canals en alta definició. El ministeri d’Indústria assegura que les televisions autonòmiques podran seguir comptant amb el seu múltiplex. I en una disposició addicional del pla anterior, que no es deroga en el nou text, s’especifica que les comunitats que tinguin un múltiplex “l’explotació íntegra del qual s’hagi atorgat a una empresa privada” seguiran reservats per a les comunitats.

I aquí és d’on comença a plorar la criatura. El tancament de 8TV va fer que aquest segon múltiplex català, de gestió privada, quedés desocupat fa aproximadament un any. Això faculta l’Estat per exigir-ne la devolució, per alliberar així amplada de banda. Si es consuma aquest moviment, aleshores TV3 quedarà escanyada: el seu múltiplex públic ja està copat per les emissions en alta definició del primer canal, més el 324, l’Esport3 i el Super3/33, de manera que no seria viable encabir-hi la UHD.

L'opció de reconversió

Des del Govern, però, es treballa perquè no s’arribi a executar el retorn del múltiplex privat català. L’estratègia per aconseguir-ho passa pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha tret a concurs la gestió del múltiplex privat. L’organisme va aprovar el 25 de setembre una resolució mitjançant la qual es conjurava per “iniciar els tràmits preparatoris per a la convocatòria del concurs públic” per adjudicar el múltiplex privat. No es detallava cap calendari i, de fet, es consignava que “davant la insuficiència de mitjans tècnics i econòmics en el si del Consell” s’iniciaven les gestions oportunes per contractar els serveis necessaris per a l’elaboració dels treballs preparatoris. Traduït: va per llarg.

Amb aquest moviment, el CAC dona compliment així a la seva obligació legal de treure el múltiplex a concurs en el termini de sis mesos des que s’extingeix una llicència perquè no quedi vacant. Significativament, l’últim punt aprovat pels consellers és comunicar l’acord a la Subdirecció General de Planificació i Gestió de l’Espectre Radioelèctric del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. És a dir, bloquejar-ne la retirada per part de l’Estat.

El problema és que, de moment, ningú ha mostrat interès al CAC –ni tan sols en reunions informals– per obtenir una llicència de TDT només per a Catalunya, segons ha pogut saber l’ARA. L’experiència fallida de 8TV ha quedat com a un avís per a navegants sobre les exigües possibilitats de rendibilitzar una televisió lineal d’àmbit no estatal, en un mercat que tendeix a l’exili cap a les plataformes (i publicitàriament molt dominat per un duopoli que acumula el 86% de la inversió en anuncis). A més, en principi la TDT és una tecnologia que té teòrica data de caducitat: hi ha previst un nou dividend digital, el tercer, per al 2031. Alguns experts posen en dubte, de fet, si la implantació de la UHD té sentit tenint en compte que en set anys es pretén sacrificar amplada de banda televisiva en favor de la transmissió de dades com les que fan servir les plataformes en streaming.

La incertesa rau, mentrestant, en saber què passarà si ningú opta a explotar un canal català privat de TDT. Una via que s’estudia és que aleshores s’iniciï un procés per convertir en públic aquest múltiplex privat i assignar-lo aleshores a la Corporació perquè hi pugui fer les seves emissions en UHD. Però caldria saber si Indústria permetria un segon múltiplex públic a Catalunya, tenint en compte que la disposició addicional parla d’un de privat. En tot cas, TV3 està elaborant aquests dies un plec d’al·legacions, que haurà de presentar abans del 17 d’octubre.

Des de Catalunya, hi ha consens polític per mantenir el múltiplex. Es dona la circumstància que les tres instàncies afectades –Govern, CAC i Corporació– estan sota el lideratge de tres partits diferents: PSC, Junts i Esquerra, respectivament. Amb tot, els tres estaments treballen en la mateixa direcció i admeten contactes mutus per unificar estratègia. Però els precedents no són falaguers. TV3 va perdre el tercer múltiplex que feia servir l’octubre de 2014, a mans d’un ministeri d’Indústria ocupat aleshores pel popular José Manuel Soria.