Piruetes i escoliosi amb les dades de l'independentisme

A vegades les manipulacions són tan subtils com eficients, i s’amaguen en el significat dels verbs, que són tan laxes com decideixi el periodista amb ànims de retorçar la realitat fins que s’adapti a la seva conveniència. Titula en portada l’Abc: “L’independentisme fracassa a les grans ciutats i només resisteix al camp”. Parlem d’aquest fracassa i parlem d’aquest resisteix.

Comencem pel fracassa. A Barcelona l’independentisme ha sumat el 40% dels vots. A Badalona, amb una composició demogràfica molt marcada per les onades migratòries espanyoles dels anys 60, supera el 30%. A Terrassa, el 37%. D’acord, l’independentisme no arriba al 50%, però no són pas uns mal resultats, ni és una opció residual. I què dir del resisteix? En molts municipis petits i mitjans és una opció que arrasa, amb més del 75%. Això per no parlar de com el diari contraposa “les grans ciutats” i “el camp”, una denominació aquesta última equívoca –a partir de quants habitants volen dir?– i que està pensada per retratar el votant independentista com algú amb aixada i barretina, algú pertanyent al passat i, en la seva visió catalanòfoba, no gaire educat. En un bon grapat de ciutats mitjanes, entre 20.000 i 50.000 habitants, l’independentisme és hegemònic: penso en Banyoles (77%), Vic (70%) o Olot (72%). Una altra trampa de l’Abc per poder escriure que l’independentisme obté a Barcelona “el seu pitjor resultat històric” és comptar-hi la CiU de Pujol en els anys 80, 90 i 2000. Han oblidat, intencionadament, que un dels preus del peix al cove era precisament fer de tap al sentiment independentista, ser-ne un mur de contenció. La combinació entre verbs connotats, dades escollides com qui cull només les figues més dolces de l’arbre i sumes molt arbitràries pinta un quadre com els meus dibuixos de primària: incomprensible. I no informa el lector.