Piruetes catòdiques

BarcelonaEl primer impacte quan entrem a la nau industrial és l’olor de suor -o, com dirien les àvies, d’humanitat- que t’envolta. No és sorprenent: a dins hi ha un grup de 200 nois i noies que, després de demostrar els seus dots com a ballarins, esperen saber si passen o no a la següent fase del càsting de Fama, a bailar que se celebra a Barcelona, després de passar per altres ciutats com Madrid, València i Bilbao. El talent show, que va fer famosos personatges com Rafa Méndez, torna deu anys després del seu debut, però ho fa en una nova cadena: el canal #0, de Movistar+, agafa el relleu de Cuatro i estrenarà el format el dia 11 de març. En total, pel càsting de Barcelona hi passaran 500 persones que en dos minuts es jugaran el seu estrellat catòdic.

El moment de la veritat

Al contrari del que es podria imaginar, els aspirants transmeten poca competitivitat entre ells. Potser són els estilismes casuals i urbans -molts d’ells practiquen freestyle o hip-hop- però la sensació és la de trobar-se en una mena de festa en què l’únic que importa és disfrutar ballant. L’entorn hi ajuda: per un moment el càsting està més a prop d’una rave en un local desangelat de Brooklyn que d’una prova que determinarà si entren a formar part de l’escola de ball televisiva. Aquesta percepció també la tenen els professors, que en més d’una ocasió han de recordar als aspirants que són allà per demostrar que es mereixen una plaça i no per ballar com si fossin a casa seva o en una discoteca. “No estan acostumats a presentar-se davant d’un jurat i veiem que hi ha molt nivell però que ballen molt cap endins i poc cap enfora”, explica Carla Cervantes, una de les professores, que s’encarregarà de transmetre als 16 concursants que entrin al programa els seus coneixements d’urban dance i ball contemporani.

L’entrada dels professors per anunciar els primers elegits del dia agafa els aspirants improvisant coreografies per matar el temps. Tant poden ballar flamenc com començar a fer piruetes o fer un ball que no desentonaria en un videoclip de Nicki Minaj. Quan apareix el claustre de mestres, els aspirants formen disciplinadament una rotllana. Els professors en fan passar una desena al centre. Teòricament volen que tornin a ballar perquè tenen dubtes sobre si són aptes o no. La realitat és que es tracta de construir un d’aquells moments climàtics que tant agraden als realities i als talents : els deu del mig són els únics que han passat la primera fase. L’esclat d’emoció no es perdrà en el record: les càmeres enregistren cada crit i cada llàgrima, un material valuós per als dos programes previs que s’emetran abans de l’estrena oficial de Fama, a bailar.

El Brian, de 24 anys, és un dels afortunats que han passat el primer filtre i a la tarda haurà de tornar per fer una nova prova amb una coreografia pròpia. Ell, per la seva formació clàssica, és una rara avis entre els candidats. “Vaig començar a ballar als 16 anys gràcies al programa”, diu el noi. La passió pel format és compartida per alguns dels altres escollits, com la Raquel, de 27 anys, que confessa que Fama, a bailar va ser fonamental per encarrilar la seva vida després d’un batxillerat infructuós.