ValènciaSi existeix un espai que en l’imaginari col·lectiu dels valencians simbolitza l’estima per les arrels, la passió i l’honorabilitat és el trinquet, el recinte quadrangular on es practiquen les dues principals modalitats de pilota: l’escala i corda i el raspall. No és estrany, doncs, que quan el 2015 els impulsors del primer joc per a dispositius mòbils basat en aquest esport van buscar un nom amb el qual batejar la seva futura creació optessin pel de la pista coberta on, des de fa segles, milers de valencians s’han divertit colpejant una esfera de cuir.
Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi
Un cop escollida la denominació, els seus promotors, l’empresa Caironat, van trucar a la porta del govern valencià. L’objectiu era clar: que l’administració autonòmica financés un joc que havia de ser gratuït si pretenia ajudar a revitalitzar un esport que durant les últimes dècades no ha pogut o sabut competir amb els totpoderosos futbol, bàsquet o tenis, i que ha esdevingut testimonial i percebut per molts com un localisme anacrònic.
En aquest viatge de quatre anys, la petita companyia ha comptat amb un aliat “clau”, l’experiència de l’empresa basca Sobil, que el mateix 2015 va obrir el camí desenvolupant Frontón, un joc per a dispositius mòbils sobre la pilota basca. El resultat d’aquesta col·laboració es va presentar a València el 20 de febrer amb l’estrena de Trinquet. Un mes després ja són 10.000 les persones que han instal·lat l’aplicació en els seus telèfons mòbils o tauletes.
Per a Josep González, director de projectes de Caironat, tot l’esforç s’ha vist recompensat per la bona acollida que ha tingut la iniciativa, especialment en el món educatiu. “Diversos centres ja ens han demanat que fem xerrades, i això suposa complir un dels nostres grans objectius, acostar la pilota a les noves generacions”, remarca.
Aquesta anàlisi és corroborada per Agustín Larré, entrenador de Xavier Puchol, el jugador més destacat del moment i guanyador del trofeu individual el 2016 i el 2018. El preparador destaca que “si hi ha un consens en el món de la pilota és que cal promoció i arribar als més joves”. En aquesta línia Larré valora especialment els materials didàctics que incorpora l’aplicació, amb vídeos sobre la història de la pilota, informació sobre el seu origen, modalitats, regles i particularitats i, finalment, un segon joc, en aquest cas de preguntes i respostes per avaluar el coneixement adquirit per l’usuari.
Un primer pas
Tot i el pas endavant que suposa la creació de Trinquet, els seus impulsors admeten la necessitat que les futures versions millorin l’experiència de l’usuari. Així ho reclamen les persones que hi han jugat perquè, com assenyala el comentari més valorat a la plataforma Google Play, “el joc té alguns defectes: la falta de fluïdesa en el moviment del jugador el fa difícil de controlar, i la pilota no es veu quan ve de lluny, i costa de preveure on anirà”.
Tot i les seves imperfeccions, la creació de Trinquet ha suposat un baló d’oxigen per a un esport que necessita nous seguidors. Així ho remarca el mateix usuari, que, abans de citar les mancances, atorga al joc “5 punts [la màxima puntuació] per la iniciativa”. Lluny d’intentar amagar les crítiques, González remarca que l’equip de Caironat està llegint-les amb interès: “Som conscients que la feina que hem fet fins ara es pot millorar, i en aquest procés és clau la informació que ens aporten els usuaris sobre com s’adapta el joc a les diferents versions de mòbils o tauletes. Aquest camí només acaba de començar”.
Crítiques a les retransmissions de pilota d’À Punt
Tot i la bona notícia que suposa la creació de Trinquet, la difusió de la pilota valenciana continua sent un tema procliu als debats. La necessitat de recuperar el temps perdut i la manca d’instruments per fer-ho adoba el terreny per a les desavinences i les exigències d’una més gran i millor planificació.
Així ho creu l’entrenador Agustín Larré, que lamenta “la manca d’una estratègia clara” de les institucions valencianes. “No m’agradaria que Trinquet es quedés en una proposta aïllada i que no comptés amb més iniciatives que apostin per acostar la pilota als més joves mitjançant la tecnologia”, reflexiona.
En la mateixa línia s’expressa el pilotaire Xavier Puchol, que critica la política duta a terme per À Punt en aquest sentit. L’esportista reconeix l’esforç de la jove corporació pública valenciana, que té un programa de televisió i un altre de ràdio sobre pilota, però lamenta que el canal alterni la retransmissió de partides professionals amb altres d’aficionats. “Això genera confusió i no mostra un model definit. Jo sé que la pilota és molt àmplia, i que hi ha moltes coses a explicar, però cal decidir quin producte oferim”, diu.
A l’altra plat de la balança hi ha Sara López, jugadora aficionada de pilota, que defensa la necessitat d’estimular la pràctica de l’esport en els àmbits no professionals: “Evidentment, el que es faci ha de venir determinat per quin objectiu s’hagi triat, si potenciar el sector professional o intentar que cada vegada més persones coneguin la pilota, però si en les retransmissions s’explica de quin tipus de partida es tracta no veig la confusió”.