'Physical', insatisfacció femenina a ritme d'aeròbic

Els primers cinc minuts de Physical, que s'estrena aquest divendres, deixen clar que la nova sèrie d'AppleTV+ està feta perquè Rose Byrne brilli. L'australiana potser no és un nom conegut pel gran públic però fa temps que es va guanyar un lloc a la indústria gràcies als seus papers en pel·lícules com La boda de mi mejor amiga o la sèrie Mrs. America, on interpretava la periodista feminista Gloria Steinem. En la nova dramèdia, Byrne és la Sheila, una mestressa de casa insatisfeta als anys 80: viu torturada per l'ansietat i un trastorn alimentari que la porta a amagar-se en motels de carretera on ingereix grans quantitats de fast food que acaba vomitant. La descoberta del món del fluorescent de l'aeròbic li fa iniciar un viatge a la recerca de poder més enllà de les parets de casa seva.

"Coneixem la Sheila quan està enmig d'una crisi silenciosa. Porta temps lluitant contra una malaltia que l'avergonyeix. Viu un matrimoni increïblement disfuncional. Té una actitud ambivalent respecte la maternitat, per dir-ho suaument. Les primeres vegades que la veiem està tenint una conversa terrible amb ella mateixa", explica Byrne al New York Times. La Sheila està obsessionada amb la seva aparença i es compara constantment amb les dones del seu voltant, a les quals menysprea sistemàticament, sempre a través d'un cruel monòleg interior en què les insulta i les degrada igual com fa amb ella mateixa. Si durant anys ens vam acostumar als antiherois que poblaven les sèries, la protagonista de Physical és un exemple de com la ficció ha virat ara cap a les antiheroïnes. La Sheila pateix molt, però escoltant els seus pensaments es fa difícil estimar-la.

Part de les experiències de la Sheila es basen en les de la creadora de la sèrie, Annie Weisman, que va treballar a Mujeres desesperadas i que durant molt de temps va lluitar contra un trastorn alimentari. La sèrie, que es mou en el gènere de la comèdia negra, explora la pressió externa que senten les dones per adaptar-se a un cànons estètics determinats i també la pressió que elles s'autoinfligeixen. Weisman explica que es va adonar que en tots els seus anys de carrera no havia escrit mai sobre alguns dels secrets que l'avergonyien més, com per exemple el trastorn que va patir durant dècades. "No ho he vist mai retratat tal com jo ho vaig experimentar: una malaltia perillosa, difícil i secreta. Vaig marxar un cap de setmana, em vaig asseure sota un arbre i em vaig posar a plorar. I després vaig començar a escriure", recorda. Byrne assegura que és un tipus de malaltia que no se sol mostrar en pantalla i que la sèrie pot ser una oportunitat per començar a parlar-ne.

Una nova Jane Fonda

Molt abans que existissin les classes d'esport online hi havia els VHS d'aeròbic protagonitzats per Jane Fonda. La fascinació per aquest tipus de gimnàstica convertirà la Sheila en una reina de l'aeròbic i de l'estil de vida, amb programa propi. "Quan la Sheila descobreix l'aeròbic es converteix en una manera de connectar amb el seu cos; és un antídot contra molts dels valors que estan incentivant el seu trastorn alimentari", detalla Weisman.

Transformar la Sheila en una guru de l'aeròbic va obligar Rose Byrne a tornar als anys que ella mateixa feia exercici a casa seva amb els vídeos que Cindy Crawford va popularitzar als 90. "Aquella era tota la relació que jo tenia amb l'aeròbic fins que vaig començar a entrenar-me amb la coreògrafa de la sèrie, Jennifer Hamilton. És addictiu, et dona una gran energia. Vaig acabar entenent que es tracta d'una cosa purament física. Parlant amb gent d'aquella època, em deien que era com una espècie de culte", explica l'actriu, que confessa que és un tipus d'exercici pel qual no té gaire traça. "Soc descoordinada, no soc ballarina. Essencialment, soc bastant gandula", diu.

La creadora de la sèrie assegura que una de les seves preocupacions era explicar la història de la Sheila sempre des d'un punt de vista femení. "Ha sigut realment important per nosaltres i per al nostre equip que la imatge de la sèrie i la perspectiva tingués un punt de vista femení. Estic orgullosa de dir que som un equip dominat per dones, tant darrere com davant de les càmeres. Tenim tendència a ser més les que mirem que les que som mirades", remarca la creadora.

El títol de la sèrie és una picada d'ullet a la cançó del mateix nom que Olivia Newton-John va publicar l'any 1981. En el videoclip de promoció, que recull l'estètica dels 80 que imita al sèrie, la popular protagonista de Grease apareixia vestida com una instructora d'aeròbic que intentava motivar un grup d'homes grassos a fer exercici.