Un petit gest poderós del 'Guardian' amb el periodisme en profunditat

Quin caramel més dolç que ens regala el Guardian als periodistes i mitjans que defensem un lloc per al periodisme de llarg format en aquests temps de trinxadora i presses. La majoria de diaris digitals tenim el típic rànquing de continguts més vistos. Apareix al final de cada notícia i l’ànim és mantenir el lector enganxat una estona més, amb temes que el públic ha demostrat que són atractius o, com a mínim, clicables. La llista sol ser una combinació bastant heterogènia de les notícies més rellevants del dia, opinions d’aquelles que fan diana i algun tema més trivial i cridaner, d’aquells que generen algun morro arrufat als comentaris, però tenen moltes visites perquè, què carai, els dolços sempre completen un bon menú i la qüestió és no fer-ne abús. A l’ARA ho complementem amb el rànquing del més comentat, que és una altra mesura ben vàlida per avaluar la rellevància d’un article. El que el Guardian ha introduït és també un segon rànquing, però en aquest cas amb les notícies que més estona han aconseguit capturar el lector. Una meravella, perquè aleshores prenen visibilitat articles que probablement s’han treballat més a fons i que l’autor ha procurat d’escriure amb prou traça per desafiar així el dèficit d’atenció que caracteritza els nostres temps. En el moment d’escriure aquestes línies, només un dels articles, dels set que destaquen a banda i banda, es repetia a totes dues llistes.

Un dels problemes de la premsa és l’acceleració dels tempos informatius que viu el sector. Les xarxes socials desincentiven dedicar molt de temps a un article perquè aviat queda sepultat en l’allau de noves publicacions. Valorar no només els clics sinó també el temps de lectura –cosa, per cert, que fem a l’ARA en les nostres estadístiques internes– és una bona vacuna per no deixar-se emportar per aquesta tendència.