Pescaclics divertits per maquillar la doctrina

Els pescaclics no només són recursos més o menys puerils per aconseguir clavar l’usuari uns segons davant la pantalla i esgarrapar així una mica de tràfic amb l’esperança de monetitzar-lo a preu de ferralla. També són eines útils per amassar una audiència substancial, a la qual inocular la veritable agenda editorial. És el que practica Antena 3 a la xarxa social X, amb titulars com "El caos que va provocar un pet de Will Smith rodant aquesta pel·lícula: «Vam evacuar el set durant tres hores»". La gasosa notícia té una transcendència pública escassa, però segur que temes així ajuden a arribar als dos milions de seguidors.

Ara bé, una repassada dels últims dies als assumptes de política espanyola aboca els resultats següents: "Page defensa que «la riquesa és nacional» i no de les comunitats", "«Pedro Sánchez s’aferra al càrrec a costa de la democràcia espanyola»: l’advertiment de The Economist sobre el líder de l’executiu" o "Felipe González, crític amb els acords del govern amb els independentistes". Tots són titulars crítics amb Sánchez, però cap és una notícia. Es tracta de meres declaracions esbiaixades perquè es fan des de l’oposició ideològica. Els mitjans han de fiscalitzar l’acció del govern i assenyalar-ne els errors i els abusos, només faltaria. Però la publicació sistemàtica només de crítiques (a més, interessades) és una mala pràctica perquè amaga els arguments dels qui poden estar a favor d’una mesura o una altra. I és especialment greu que aquesta gota fina, amb una intencionalitat política clara, l’exerceixi una televisió que guanya diners explotant un bé limitadíssim com ho és una llicència de televisió d’àmbit estatal. Se suposa que l’espai radioelèctric és un bé públic i, per tant, caldria garantir-hi una certa pluralitat. Cosa que no passa perquè Telecinco fa tres quarts del mateix.