Ni ella ni ell i (pràcticament) inexistents a la televisió

Identificar-se amb el gènere masculí o el femení ha sigut durant molts anys la manera com la societat ha categoritzat la població. Aquests compartiments estancs, però, fa temps que són obsolets per a moltes persones que no se senten identificades ni amb l'un ni amb l’altre i que se senten més representades pel gènere no binari, que no necessàriament s’ha de definir com un espectre entre l’home i la dona. En un moment en què la societat encara està lluny d’assimilar i entendre de manera completa l’existència d’aquest gènere, la televisió juga un paper pedagògic fonamental. Des del 2018, les sèries nord-americanes han començat a incorporar molt discretament personatges no binaris, tot i que en la majoria dels casos en rols secundaris. En la ficció espanyola, per exemple, són inexistents, tal com assenyala en el seu últim informe l’Observatori de la Diversitat en els Mitjans Audiovisuals (ODA). 

“Els continguts de les sèries són un resultat dels canvis que s’estan produint o que ja s’han produït en la societat. Hi ha d’haver-hi una predisposició o s'ha de detectar un interès perquè les sèries apostin per incorporar aquests personatges”, explica Amparo Huertas, directora del màster en comunicació LGTBI de la UAB. Moltes vegades les sèries que busquen més representació dels col·lectius més ignorats són aquelles que estan considerades de nínxol, és a dir, que van dirigides a una població molt concreta i no aconsegueixen arribar al gran públic. “Si és un producte que entra a fons a parlar del tema i no el tracta d’una manera caricaturitzada o histriònica és difícil que arribi a ser una ficció mainstream”, explica Huertas, que destaca que un dels reptes de les sèries és explicar les experiències de vida de les persones no binàries d’una manera ben treballada i en tota la seva complexitat i diversitat. 

Veure-ho per conèixer-ho

Segons l’anàlisi televisiva del 2020 de l’Aliança Gai i Lesbiana contra la Difamació (GLAAD), la representació a la ficció de persones de gènere no binari és més aviat residual, ja que entre produccions de televisió en obert, per cable i per streaming no sumen més de cinc personatges. Són aquests papers pioners els que marquen el camí a seguir. Un dels que han obert la porta és Taylor Mason, un personatge de Billions interpretat per Asia Kate Dillon i considerat el primer rol televisiu no binari de la televisió nord-americana. “No binari és un terme utilitzat per alguna gent, també per mi, que sent que la seva identitat de gènere està fora de les tradicionals etiquetes d’home i dona”, explicava en el seu moment Dillon, que s’identifica com a persona no binària i amb el pronom ellis (they, them i their,en anglès). “Quan vaig rebre el guió de Billions, la descripció del personatge de Taylor Mason especificava dona i no binari. Això va encendre una bombeta en mi... Vaig fer una mica de recerca i vaig descobrir que dona és el sexe assignat i no binari fa referència a la identitat de gènere i que són dues coses diferents. Em va ajudar a posar en paraules un sentiment que havia tingut tota la meva vida”, recorda Dillon, que creu que a vegades “has de veure les coses per saber que existeixen”. Tal com recorda Huertas, històricament les persones que no se senten dins de la normativitat han recorregut a les arts –literatura, cinema i ara també sèries– per trobar models de comportament. “Aquí és on trobem la principal dificultat perquè tot està estructurat en masculí o femení. És realment complicat generar i trobar personatges que surtin d’aquesta classificació, que treballin altres subjectivitats”, assegura. 

Una de les sèries que es van posicionar d’una manera més clara com un reducte de representació LGBTI i de la diversitat d’identitats de gènere és Transparent, que es podria encabir dins del calaix de les ficcions de nínxol. A més d’explicar la transició com a dona del personatge principal, també explorava la descoberta de la identitat de gènere de la filla petita dels Pfefferman, que després de molts anys intentant definir-se s’acaba identificant-se amb el gènere no binari i canvia el seu nom per Ari. El viatge d’autodescobriment d’aquest personatge va en paral·lel al de Joey Soloway (abans Jill), responsable de la sèrie i que mentre rodava la ficció va anunciar que s’identificava amb el gènere no binari i amb el pronom ellis. El cas de Transparent és un dels exemples més evidents que les històries de les persones que no s’identifiquen amb allò normatiu arriben a la pantalla de manera fidedigna normalment quan al darrere del projecte hi ha algú que ha passat per aquesta experiència. 

En primera persona

De l’experiència pròpia també va néixer Generation, de la HBO, creada per la jove Zelda Branz, bisexual i criada en una llar queer. La sèrie és una mirada al dia a dia d’un grup d’adolescents que formen part de la generació zeta, un grup de població que té molt més assumida la diversitat sexual i d’identitat de gènere que els seus progenitors. La fluïdesa és un aspecte fonamental de molts dels personatges i respon a la realitat dels centennials, que consideren la classificació binària dels gèneres desfasada. 

Tot i que les sèries de nínxol segueixen sent les més atrevides a l’hora de tractar aquestes qüestions, n’hi ha de dirigides a un públic més massiu que també ho fan, com ara La extraordinaria playlist de Zoey. Un dels personatges principals d’aquesta sèrie musical, que als Estats Units s’emet en obert i aquí es pot veure a la HBO, és Mo, una persona de gènere fluid que es vesteix amb roba que tradicionalment es podria considerar femenina però que se sent representat pels pronoms masculins, unes característiques que comparteix amb l’actor que l’interpreta, Alex Newell. “Representació! El que m’interessa de la sèrie és que els espectadors veuran que gent com jo existeix al món. Vull que les persones com jo siguin vistes com a persones normals i no com una cosa especial, simplement com una persona que existeix al món”.