Sentim estossegar una dona gran amb moltes dificultats per respirar. Es percep la sensació d’ofec. Malgrat tot, una veu femenina molt esquerdada fa un esforç i recita un text: “Faig servir el tint de cabells més car del món. No és que m’importin els diners, però m’importen els meus cabells. No és només el color. Jo espero un gran color. El que per a mi és important és com em noto els cabells. I me’l noto molt bé al voltant del coll...” Mentrestant anem veient les estances d’un meravellós pis de Nova York decorat amb un gust exquisit. La dona s’atura i lamenta: “No puc recordar més text. Si tinguéssim més temps...” I una veu masculina més jove li demana amb certa vehemència: “I per què no tenim més temps?” I aleshores veiem per fi una dona molt gran, menuda, que està ajaguda en un sofà. Mira la càmera i diu amb contundència: “Perquè m’estic morint! Estic a punt de dinyar-la!”
La dona és Ilon Specht, una de les escasses directores creatives d’una de les grans agències de publicitat dels anys 60 a Nova York. És la creadora d’un dels eslògans més famosos, transformadors i recordats de la història de la publicitat. El del tint de L’Oréal, “Because I’m worth it!” Aquí ens vam acostumar a sentir-lo en castellà: “Porque yo lo valgo”. Ilon Specht va morir l’abril de l’any passat, i poc abans de traspassar va accedir a protagonitzar aquest breu documental de només divuit minuts que trobareu a Amazon Prime Video. El director és Ben Proudfoot, guanyador de dos Oscars per dos altres curts documentals, The last repair shop i The queen of basketball. En aquest, com en els anteriors, torna a percebre’s la seva sensibilitat, la capacitat de condensar una bona història en pocs minuts i homenatjar el talent que sovint queda ocult i que mereix ser aplaudit i reconegut.
A través de la fillastra d'Ilon Specht coneixem la història d’aquesta publicista que esgota els últims dies de la seva vida en el seu pis de l’edifici Dakota, davant de Central Park. El documental va fent un muntatge dels anuncis dels anys seixanta i setanta per evidenciar el masclisme de l’època i com el relat comercial a la televisió estava fet des del punt de vista masculí. “Jo estava enfadada. No m’interessava gens escriure sobre com estar guapa per als homes. Que es fotin!”, diu Specht amb un fil de veu. La seva trajectòria entronca amb el feminisme d’aquella època que ella va portar fins a les últimes conseqüències. The final copy of Ilon Specht va més enllà de recordar l’exitós “Because I’m worth it!” El que fa és demostrar que per a Specht era molt més que un eslògan. Era un lema de vida. D’aquí el veritable valor de la seva feina i de com va empoderar dones a través dels anuncis, però també altres dones que tenia al seu voltant.
No us el perdeu, perquè ella s’ho val. És un documental curt, delicat i bonic que ens explica les històries darrere un eslògan que hem sentit milers de vegades i que no sabíem que amagava una dona com aquesta.
