FICCIÓ INTERNACIONAL

Els Peripatètics que han revolucionat Escandinàvia

La sèrie noruega ‘Skam’ s’ha convertit en un fenomen i els EUA ja en preparen una adaptació

Núria Juanico
16/01/2017
4 min

BarcelonaUn noi i una noia seuen als esglaons d’un parc públic amb un gruix de papers entre les mans. “Per a una gran majoria, el sistema capitalista només és mort i patiment. Mentre ens empatxem de menjar porqueria, hi ha gent que viu i treballa en condicions intolerables”, llegeix ell en veu alta, mentre la noia li va donant la seva opinió sobre el text. Podrien ser dos alumnes de Merlí Bergeron discutint sobre una redacció de la classe de filosofia, tot i que l’idioma els delata: parlen noruec.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Mentre TV3 tastava l’èxit de 'Merlí' la tardor del 2015, la cadena de televisió noruega NRK experimentava uns efectes similars amb Skam. Centrades totes dues en l’univers adolescent, les ficcions han vist en l’últim any i mig com les seves històries arrossegaven un nombre rellevant d’espectadors que, més enllà de veure’n tots els capítols, s’han convertit en fans absoluts dels personatges i les seves trames. El fenomen de Skam, però, ha anat més enllà. Creada, escrita i dirigida per Julie Andem, la sèrie aplega de mitjana més d’un milió d’espectadors per capítol a Noruega, que té uns cinc milions d’habitants. El consum per internet no es queda enrere: de mitjana cada episodi té un milió i mig de visualitzacions i el primer capítol va ser el més vist online de la cadena noruega. La producció també ha seduït el públic de països com Suècia i Dinamarca i n’ha venut els drets al productor Simon Fuller, que ja en prepara l’adaptació per als Estats Units i el Canadà. L’èxit és tan gran que l’institut on es roda la sèrie ha hagut de restringir l’accés davant la presència reiterada d’una gran quantitat de fans.

Andem volia crear una ficció que plasmés l’adolescència sense artificis. Amb aquest objectiu, va viatjar durant un any i mig pels instituts de Noruega i va conversar amb els joves sobre les seves vivències. Per al càsting, va entrevistar més de 1.200 adolescents i va construir els personatges un cop sabia qui els interpretaria. Skam, que significa “vergonya” en noruec, juga amb el fet que els actors tenen la mateixa edat que els seus personatges i ho utilitza per ensenyar l’adolescència en tota la seva essència, sense dissimular, per exemple, l’acné dels intèrprets. Aquest mètode aporta a la sèrie una naturalitat que la fa autèntica i que ha sigut molt lloada tant per la crítica com pels seguidors. A diferència de Merlí, Skam acota el focus en els adolescents i deixa els adults a la rereguarda. “Volia parlar de joves que resolen els seus problemes per si sols”, explica Andem en una entrevista al diari The New York Times. Amb aquest punt de partida, la creadora va vendre a la cadena noruega un projecte de poc pressupost que tenia l’objectiu d’atraure públic jove.

L’Eva (Lisa Teige), al centre, és la protagonista de la primera temporada de la sèrie.

Homosexualitat sense tabús

Cada temporada de la sèrie es basa en el punt de vista d’un personatge i consta d’11 capítols d’uns 20 minuts. La primera entrega explica els conflictes de l’Eva (Lisa Teige), que renuncia a les amistats per poder estar amb el seu nòvio, i a la segona mostra els dilemes de la Noora (Josefine Frida Pettersen), que veu com les seves idees feministes xoquen amb la visió masclista del noi amb qui surt. Malgrat que les dues temporades han sembrat els fonaments del fenomen fan de la sèrie, ha sigut amb la tercera temporada que Skam ha travessat fronteres i ha arribat a països com els Estats Units, França i Rússia. El salt internacional es deu al fet que aquesta última entrega gira al voltant de la relació entre dos nois, l’Isak (Tarjei Sandvik Moe) i l’Even (Henrik Holm). La manera com la ficció tracta el procés de descoberta de l’homosexualitat l’ha convertit en una producció insígnia per als col·lectius de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals d’aquests països.

Més enllà de les inseguretats intrínseques de l’adolescència, la sèrie es caracteritza per abordar sense paternalisme qüestions com el consum de drogues, els desordres alimentaris, l’assetjament sexual, l’homofòbia i la islamofòbia. Ho fa amb personatges com la Vilde (Ulrikke Falch), una noia obsessionada per la popularitat, i la Sana (Iman Meskini), una musulmana incisiva que actua de veu de la consciència de les seves amigues. També explora els problemes de comunicació entre pares i fills, les primeres relacions sexuals i els trencaclosques emocionals d’uns personatges que es busquen a si mateixos.

A banda de l’èxit d’audiència, Skam ha demostrat que els projectes transmèdia poden funcionar. La sèrie difumina els límits de la ficció i la realitat amb perfils falsos dels protagonistes a les xarxes socials, en què durant la setmana es publiquen posts, vídeos i fotografies que simulen les vides dels personatges, i amb fragments de les converses entre els protagonistes que es pengen a la pàgina web. Tots aquests continguts s’emeten a temps real: si en un episodi els personatges parlen d’una festa que es farà dimecres a les set de la tarda, quan arriba el moment els seus perfils de les xarxes socials s’omplen de vídeos i imatges en què se’ls veu ballant. Així, la narrativa de Skam segueix viva després de cada capítol i els seus personatges transcendeixen la televisió i donen l’oportunitat als seguidors de la sèrie de posar “M’agrada” a les imatges d’Instagram o de conversar amb ells a través de Twitter.

stats