Periodistes a teràpia per la victòria de Trump

Entre els que es llepen els bigotis amb el triomf de Trump als Estats Units hi ha el Telegraph, un diari conservador antuvi noble però que avui s’enfanga amb les mateixes tàctiques que la premsa bully. Una de les seves peces feia riota del fet que el Guardian oferís als seus periodistes teràpia psicològica pels resultats de les eleccions nord-americanes. Evidentment, la peça només obeïa a la voluntat de fer befa dels progressistes i retratar-los com uns ploramiques que no aguanten ni mitja bufa. Un portaveu del diari intentava defensar-se: “Allò a què vosaltres us referiu com a «teràpia després del resultat de Trump» és, de fet, el nostre programa d’assistència al treballador, un pla que qualsevol organització mediàtica internacional té a disposició de la redacció en tot moment”.

Cal recordar que Trump i el seu minion Elon Musk –o potser és al revés– han excel·lit en l’art de trolejar persones concretes. Que és molt divertit quan no t’esquitxa a tu, però pot convertir en un infern la vida de qualsevol individu sense els seus recursos, és a dir, el 99,9999% de la població. Quan Trump va escampant allò que els periodistes són “els enemics del poble” fa augmentar les possibilitats que algun il·luminat se senti interpel·lat i hi posi remei per la via craniofracturativa. El Telegraph pot malbaratar un espai informatiu per fer tota la burla que vulgui, però l’amenaça és real. I aquest és només un dels fronts preocupants que s’obren davant el segon mandat de Trump, al costat d’Ucraïna, Palestina, el canvi climàtic, els drets reproductius de les dones, l’educació pública o la dignitat de les persones migrades. Banalitzar que un mitjà es preocupi per fer saber a la seva redacció que té recursos disponibles per millorar el benestar és, a més, un retrocés en tot el camí recorregut en favor de parlar obertament de salut psicològica.