Els periodistes clamen contra l’extensió dels blocs electorals

BarcelonaEl 2015 és un any electoral -municipals, generals, espanyoles- i els periodistes tornen a mobilitzar-se en contra dels anomenats blocs electorals, que condicionen la durada (i en alguns casos l’ordre) de les informacions dels partits polítics mentre dura la campanya als mitjans públics. Enguany, a més, s’hi afegeix el greuge creat per la futura llei electoral catalana: encara està en tramitació, però un principi d’acord entre les formacions fa témer que l’obligació dels blocs electorals es mantingui (concedint certa flexibilitat) i s’estengui també a ràdios i televisions privades.

Fonts parlamentàries admetien ahir a l’ARA que el marge de maniobra és escàs: com que la llei espanyola té rang d’orgànica, la catalana no la pot desafiar. Demà es torna a reunir la comissió que elabora el redactat de la futura llei i està previst que la qüestió dels blocs torni a ser debatuda. Una de les idees sobre la taula és que sigui el CAC qui arbitri en primera instància aquestes qüestions.

Així, l’article 66 de la llei espanyola electoral fixa la “proporcionalitat” dels continguts electorals mentre dura la campanya. Però ho deixa redactat de forma genèrica i assenyala que és la Junta Electoral qui ha d’afinar els criteris a cada elecció. Com que la Junta no estableix jurisprudència, diferents comicis han tingut regles dispars. I, així, en algunes conteses electorals es reclamava la proporcionalitat directa, que es respectés un determinat ordre entre els partits i que el control dels minuts fos diari. La versió més laxa, en canvi, permet una proporcionalitat en què el que té més minuts disposa de fins a 2,5 cops el temps del partit més petit (encara que tingui proporcionalment més escons), que l’ordre sigui el dictat pel sentit comú periodístic i que el còmput de segons no es faci dia a dia, sinó en el conjunt de la campanya (la qual cosa permet als periodistes anar afinant).

Enguany es farà més evident la desconnexió dels blocs electorals de la lògica periodística. En el cas de Podem, com que és un partit que no ha obtingut representació en les anteriors eleccions municipals, catalanes i espanyoles, amb la llei a la mà no se n’hauria de parlar en campanya, tot i que és un dels focus informatius evidents de totes tres convocatòries. En anteriors ocasions, la imposició de blocs electorals ha provocat una vaga de firmes als informatius tant de TV3 com de Catalunya Ràdio. Raquel Ballabriga, presidenta del comitè professional de TV3, afirma: “Aquesta regulació és una anomalia que no es produeix a la resta de les democràcies. No és feina dels polítics, han de ser els periodistes. Sortir a antena amb uns còmputs previs és una manera de prendre als ciutadans el dret d’estar ben informats”.

També des del Col·legi de Periodistes s’està en contra dels blocs. La seva degana, Neus Bonet, explicava a aquest diari: “Ara que es crea una legislació catalana és el moment per acabar amb uns blocs que encotillen la nostra feina. Estem plenament en contra que en ple segle XXI els polítics pretenguin controlar el temps de les notícies i l’ordre de les escaletes. Si tenim criteri per fer la nostra feina, si som bons la resta de l’any, no té sentit que durant les eleccions entrem en un període d’excepció”. L’Associació Catalana de Ràdio, que aplega les emissores privades, encara no s’ha posicionat: “No esquivem aquesta qüestió, però per emetre una opinió hem de reunir els socis abans”.

Mentrestant, la campanya andalusa ha començat a caminar i s’ha donat un fet insòlit: tot i que la Junta Electoral admet que es parli de Podem i UPyD (encara que no tinguin representació parlamentària perquè no hi van concórrer), TVE ho ha discutit i vol excloure’ls, en un moviment contrari a la resta de mitjans, que demanen llibertat periodística per poder-ne parlar. De fet, ahir Canal Sur va reclamar poder incloure representants de Podem en els seus debats.