El periodisme s'empassa un Big Mac servit per Trump

Els mítings polítics són una construcció mediàtica ja obsoleta, que no serveixen per convèncer ningú i es fan servir tan sols per poder tenir talls per servir a les televisions i les xarxes. Però fins i tot aquest format s'està rovellant a marxes forçades –aquells joves fent d’attrezzo, al fons!–, així que els polítics 3.0 saben que han de buscar imatges menys suades que puguin aspirar als quinze minuts de fama que proporciona la viralitat. Trump n’és un mestre i la seva última (i penosa) genialitat ha estat aparèixer en un McDonald’s, servint algunes comandes. Evidentment, tot preparat: el local estava tancat per òbvies qüestions de seguretat i els clients que se sorprenien de rebre el seu Big Mac de les petites mans de l’expresident estaven prèviament seleccionats. La idea d’aquesta performance era atacar Kamala Harris i tractar-la de mentidera, per haver assegurat que de jove havia treballat en un restaurant d'aquesta cadena. Com si això fos garantia de ser algú proper al poble, en fi. Ja ho cantava Jarvis Cocker a Common people, sobre aquella estudiant rica que es feia passar per humil fins que veu la primera cuca enfilant-se per la paret del seu precari apartament compartit: “If you called your dad he could stop it all”. 

A partir d’aquí, la cobertura mediàtica ha estat polaritzada. Els mitjans conservadors han aplaudit la trolejada i els d’esquerra han ironitzat dient que la cadena d’hamburgueseries ha recuperat el seu cèlebre pallasso Ronald. Però els uns i els altres han ballat a la música que tan bé sap fer sonar Trump. Aquí el que calia era comprovar si Harris efectivament havia treballat en un McDonald's com assegurava, i girar full. Encallats en els numerets, és Trump qui aconsegueix el protagonisme i marcar la colesteròlica agenda, amb exactament la mateixa tàctica que li va permetre guanyar les eleccions per primer cop.