El periodisme, al revés
La mort del pontífex és un d’aquells esdeveniments que mobilitzen la premsa mundial. Les inèrcies periodístiques es mantenen intactes respecte als anteriors decessos papals. Dilluns, eren evidents les urgències dels diferents mitjans de comunicació per fer arribar al Vaticà els seus enviats especials. Oferir la imatge dels periodistes al lloc dels fets, davant la basílica de Sant Pere, esdevé una mena de garantia informativa. En el seu moment, aquesta era la manera d’obtenir informació de rigor i contrastada. Situar-se a prop de la font oficial i del seu cercle més immediat. Però, amb els anys, les tecnologies han transformat radicalment la manera de fer circular la informació. Els corresponsals i enviats especials ja no són els que tenen un accés més ràpid a les dades més rellevants. Ho vèiem dilluns, en l’especial de la tarda de La 1. Marta Carazo, presentadora del Telediario, i Sagrario Ruiz de Apodaca, enviada especial a Roma, eren al Vaticà. Però per explicar les darreres informacions sobre les últimes voluntats del papa Francesc sobre el seu funeral i enterrament les havien de llegir del telèfon mòbil davant dels espectadors. Immediatament després d’acomiadar la connexió, des del plató, la periodista Alejandra Herranz oferia a l’audiència el comunicat de la causa de la mort del pontífex: el motiu que havia provocat el decés s’informava des de Madrid.
A Antena 3, al programa de Sonsoles Ónega passava el mateix. Mentre el veterà corresponsal Antonio Pelayo qüestionava l’hora real de la mort de Francesc i relatava anècdotes vinculades amb anteriors pontífexs, la presentadora, des de Madrid, el va interrompre per informar-lo a ell dels actes que estaven previstos al Vaticà: des de la pregària col·lectiva a la plaça fins als actes del funeral. Minuts més tard, quan el mateix corresponsal especulava sobre els procediments post mortem que es durien a terme amb el cos del Papa i els rituals que se solien aplicar al cadàver, Sonsoles el va haver de tornar a interrompre per dir-li que ja hi havia comunicat oficial sobre la causa de la mort. El corresponsal celebrava que s’hagués donat la informació.
El periodisme funciona al revés que abans. Acaba sent més fàcil accedir a les fonts i les notícies d’última hora des de quilòmetres de distància que des del lloc dels fets, on l’entorn obliga els periodistes a estar pendents d’altres aspectes. La presencialitat permet oferir cròniques d’ambient interessants, fer entrevistes, observar l’entorn amb mirada analítica i explicar detalls que només es capten gràcies al testimoni directe. Els reporters continuen sent figures essencials, però potser cal fugir de la postal hieràtica davant d’un edifici per recitar les notícies que té tothom a milers de quilòmetres i pensar de quina manera ser al lloc dels fets marca les diferències i permet una mirada més personal i exclusiva.
