El periodisme automàtic (o com els robots ens faran lliures)
L’auge d’algoritmes que redacten peces simples fa que els reporters se centrin en l’aprofundiment
BarcelonaAquesta notícia que heu començat a llegir l’ha escrit un humà. Si sou lectors contemporanis del 2017, l’advertiment us semblarà sobrer. Però si sou lectors del futur que heu topat amb l’article remenant l’hemeroteca, potser ja el trobeu més pertinent. Perquè a hores d’ara les notícies escrites per robots són una part ínfima de la producció d’articles, però els experts auguren que cada cop guanyaran més terreny.
De moment, les primeres experiències de creació de notícies automatitzades han sigut positives. Associated Press, per exemple, va intentar cobrir les lligues menors de beisbol l’any 2006, però no tenia prou efectius (humans) per cobrir tots els partits i sublligues que es jugaven als Estats Units. Ara, en canvi, gràcies a un software automatitzat connectat a un centre d’estadístiques, pot generar un informe bàsic de cadascun dels partits que juguen els 142 equips inscrits. Associated Press, de fet, fa servir des de fa temps el software per generar breus reports financers agafant els valors borsaris en temps real de les companyies que analitza.
En tot cas, l’agència sempre informa si una història l’ha escrit un programa informàtic. I, segons va explicar Barry Bedlan, subdirector d’esports d’Associated Press, la intenció és que els robots alliberin els periodistes de les tasques més mecàniques, de manera que puguin dedicar el seu temps a la investigació i el reporterisme.
Aquest és, de fet, el consens que hi ha entre la professió: els robots no arriben per liquidar llocs de treball, sinó per aconseguir que els periodistes humans -valgui la redundància- s’alliberin de feines que, en realitat, són mecàniques encara que impliquin un mínim de sintaxi. Així ho veuen també, per exemple, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Cal assegurar la qualitat de les notícies resultants i, per això, ningú millor que un periodista -explica Xavier Puig, responsable de comunicació de l’ens-. Aquests sistemes ens poden alliberar de certes feines mecàniques i automatitzades i, per tant, deixar temps per fer un treball qualitatiu humà més bo”.
Alguns laboratoris d’investigació periodística s’han preocupat de veure com valoren els lectors aquest tipus de periodisme signat per robots. El gener del 2016, el Tow Center for Digital Journalism va publicar un extens informe en el qual digerien les enquestes que havien fet sobre aquest tema. I constataven: “El públic puntua les notícies automàtiques com a més creïbles que les escrites per humans, però no gaudeixen particularment de la lectura d’aquest contingut automàtic”. Un altre estudi, publicat a Journalism Practice, assegurava que els lectors tenien problemes per discernir què estava escrit per un humà i què per una màquina. Els textos dels robots acabaven puntuant-los amb notes altes en credibilitat però els trobaven avorrits.
A partir d’aquí, se sumaven a les recomanacions del gruix del sector: “Aconsellem als periodistes que desenvolupin habilitats que els algoritmes no poden efectuar, com ara anàlisis en profunditat, entrevistes o investigació”. I, per bé que consideraven que alguns llocs de feina quedarien obsolets, “al mateix temps es generaran nous llocs de treball en el camp del desenvolupament dels algoritmes informatius”.
De sismes a successos
Els robots tenen dos avantatges bàsics a l’hora de fer notícies: són més ràpids i poden manejar grans quantitats de dades amb prou fiabilitat. És per això, per exemple, que Los Angeles Times els ha delegat escriure les peces sobre els terratrèmols que afecten sovint la regió i sobre els quals -per motius d’alarma social- es vol donar una informació com més ràpida millor. L’algoritme que té el diari, creat pel periodista i programador Ken Schwencke, li permet publicar la notícia en només tres minuts omplint els buits d’una plantilla amb les dades del servei d’informació geològica dels EUA.
El rotatiu ha incorporat també mecanismes de generació automàtica d’articles de successos, tot i que en aquest cas editors humans decideixen quins es publiquen i quins s’assignen a un periodista perquè els desenvolupi. De nou, Schwencke veu “complementarietat” entre la feina dels robots i la dels humans. “Fa la feina dels periodistes més interessant”, ja que, per exemple, es poden centrar a escriure sobre les conseqüències que ha tingut aquell terratrèmol concret, articles divulgatius sobre què causa l’activitat tectònica a la zona o bé històries humanes en què l’estil literari aporti també un valor afegit.
També se suma a la tesi el director informatiu de Bloomberg, John Micklethwait: “Fet com s’ha de fer, el periodisme automatitzat té el potencial d’aconseguir que les nostres feines siguin molt més interessants”. The New York Times o ProPublica també s’han sumat al roboperiodisme.