Perillós precedent que permet castigar l’humor negre amb presó

BarcelonaUn jutjat penal de Madrid ha condemnat el tuitaire Camilo de Ory Rojo a divuit mesos de presó i al pagament d'una indemnització de 6.000 euros per uns acudits sobre l’agonia i mort del petit Julen en un pou. A mi l’humor negre m’agrada molt –em serveix de recordatori de la proximitat entre el riure i l’horror– però em sembla moralment poc defensable escampar-lo en una xarxa oberta com Twitter, perquè no controles qui el rebrà i t’arrisques a provocar més dolor que valor. Anthony Jeselnik és famós pels seus acudits cruels amb nens com a protagonistes, però els adreça a la gent que paga una entrada per veure el seu espectacle (i se suposa que sap el pa que s’hi dona) o bé als que miren un xou seu a Netflix. El bon còmic, a més, ataca de baix cap a dalt, cosa que no feien els acudits sobre Julen, per molt que l’autor digués que volia fer una crítica a la cobertura periodística del cas (que efectivament va ser execrable en molts casos, però dos errors no s’anul·len i fan un encert). Els tuits eren jocs de paraules bastant buits, i si feien riure era per aquell mecanisme que dispara l’humor negre quan es trepitja una línia vermella com ara fer humor amb la mort d'un infant en circumstàncies terribles. 

Ara, una cosa és que sigui èticament discutible piular humor negre tan en calent com va fer De Ory i l'altra que això mereixi un càstig penal. La sentència, a més, presenta un problema greu: deixa molt oberta la interpretació del que és humiliar algú. Si prolifera la utilització de l'article 173.1 del Codi Penal per fer palanca i castigar el que no ens agradi de Twitter, el dret de creació quedarà tocat i, al costat de reivindicacions legítimes de persones que se sentin agreujades, hi haurà també queixes més espúries amb fins econòmics o polítics. S'obre una porta inquietant.