Pere Tapias: “D’enemics sempre se’n fan, però jo he procurat no tenir-ne cap”

BarcelonaDijous Pere Tapias fa 70 anys, 23 dels quals els ha passat presentant Tapias variades a Catalunya Ràdio. Per celebrar-ho, el programa El suplement de l’emissora pública l’homenatja avui amb un programa especial.

A Peretapias.cat, a sota del teu nom, hi diu “música, gastronomia, vida”. És un bon retrat de Pere Tapias?

El més interessant a la vida és no adormir mai el sentit de la curiositat. Jo en aquest aspecte sóc afortunat: sempre l’he tingut molt esmolat. I això vol dir que m’interessen els altres. Amb la música intentem complaure els altres, amb la gastronomia també, i amb la vida, que vol dir conversa, diàleg, estar junts, també.

Però aquí hi falta la ràdio, no?

La ràdio és el gran pont de les paraules: permet parlar amb l’altre i que l’altre parli amb tu.

Fa més de 20 anys que presentes el programa. Què n’has tret?

D’entrada, la bona voluntat de la gent, que té la paciència d’estar al peu del canó a les nou del dematí i trucar. D’altra banda, també he notat que s’ha anat trencant la rutina a l’hora de cuinar i que la gent ha trobat el plaer de cuinar i de descobrir coses noves.

És a dir, que cuinar s’ha convertit en una activitat per ella mateixa.

És cert que la cuina diària està una mica en dubte, perquè molta gent menja fora de casa. Però el plaer de tenir amics a casa i compartir-hi un àpat és molt interessant, perquè quan ho fem trenquem els murs i ens esplaiem més. La cuina és de les poques coses que ho aconsegueix.

¿Personalment, t’agrada cuinar o ets més de menjar?

Jo sóc de taula. A vegades cuino, però només excepcionalment. Val més esperar que un altre ho faci bé.

¿Ja t’interessava la cuina abans de fer el programa?

És una afició que em va venir des de la cançó: hi havia gent que després dels concerts tenia la santa paciència d’esperar-nos i fer-nos una mica de sopar. Això va fer que m’interessés per la cuina, un tema que em va semblar apassionant i que després vaig portar a la ràdio.

¿Per cert, la faceta de cantautor l’has deixat del tot aparcada?

Les cançons del Pere Tapias van cobrir una època determinada. Ara aquest tema el tinc una mica abandonat. A El suplement canto, però el text ja no el faig jo.

El 2001 et van nomenar Defensor de la Ciutadania de Vilanova i la Geltrú. Com va anar l’experiència?

Vaig ser-ho durant deu anys. Vaig tenir curiositat i m’hi vaig presentar. Jo havia fet carrera d’advocat, i això em va ensenyar tres coses: escoltar, escoltar i escoltar. I allà havia d’aplicar això: venien els ciutadans que tenien queixes de l’Ajuntament i m’explicaven el seu problema. Es tracta que amigablement s’escoltin, que tornem a recuperar aquest pont que és la paraula: escoltar, tenir paciència, conversar amb la gent.

Avui a Catalunya Ràdio et fan un homenatge. Com ho vius?

Aquesta colla d’ El suplement són molt agradables. Són molts anys a la ràdio: d’enemics sempre se’n fan, però jo he procurat no tenir-ne cap allà dintre, i sóc una persona una mica estimada.

Amics i vilanovins a ‘El suplement’ d’avui

L’any 2010 el Tapias variades es va convertir en una secció d’ El suplement, el magazín de cap de setmana de Catalunya Ràdio. Avui, de 9.00 a 12.00, aquest programa oferirà una edició especial des del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú per homenatjar Pere Tapias, tres dies abans del seu setantè aniversari. Amics, vilanovins il·lustres i gastrònoms passaran pel programa, i també hi seran músics com Gemma Humet, Guillem Roma i Doctor Prats, que versionaran les cançons més conegudes de l’homenatjat. L’emissió és oberta al públic i tothom que hi porti una tapa entrarà al sorteig d’un premi.