Perdoneu l'espòiler: hi haurà govern (per molt que alguns diaris dissimulin)

BarcelonaRajoy ho té tot de cara per governar. Així ho vol l’establishment econòmic, que té prou capacitat de persuasió a la premsa tradicional –també a les televisions– perquè, a l’hora de la veritat, els diaris en qüestió acabin empenyent en favor de la governabilitat i de no repetir eleccions per tercer cop. Però, mentrestant, gaudim del teatre! I, així, avui trobem quatre titulars sobre l’assumpte de to ben dispar. 'La Razón', per exemple, té ganes d’encimbellar el seu admirat Rajoy, així que titula: “El PSOE obre la via per donar una 'abstenció mínima' al PP”. Però a 'La Vanguardia', per exemple, ja no es compra aquesta sensació d’imminència investidora i, en portada, diuen: “Rajoy dóna temps al PSOE i obre el diàleg amb altres grups”. Mentrestant, a 'El País' intenten que –ja que el PSOE haurà d’acotar el cap– almenys puguin treure'n alguna cosa a canvi. És per això que el diari titula amb “Diaz rebutja la gran coalició de govern entre PP i PSOE”. A veure si amb aquest conat de rebel·lió el preu de l’abstenció puja unes dècimes.

Ara, el titular que m’ha deixat garratibat és el d’'El Mundo': “Rajoy oferirà a Sánchez un govern de salvació nacional”. Hosti! L’he llegit entre lleganyes matinals, encara al llit, i he fet un bot per mirar per la finestra i esbrinar si hi havia inundacions catastròfiques, una invasió d’alienígenes o una epidèmia de pesta bubònica. I no: la gent conduïa la seva vida amb aparent normalitat, sense símptomes aparents de necessitar una salvació. Ja vaig alertar, en aquest racó, que això de Gran Coalició tenia un punt pompós i superlatiu –com als restaurants amb pretensions que anuncien el seu gran-carret-de-postres– però pel que veig, la cursa de la hipèrbole per la governabilitat només acaba de començar.