Pepe Rubianes en estat pur
La plataforma 3Cat ha estrenat El món de Pepe Rubianes, tres capítols de mitja hora que recopilen tot el material documental que l’actor produïa en els seus viatges. Anava sempre amb una càmera de vídeo, una altra de fotografiar, una gravadora de so i una pila de llibretes. Ho feia servir tot per deixar constància de les vivències, les anècdotes, els paisatges i les sensacions que experimentava en els viatges a Cuba, Egipte, el Pròxim Orient, l’Índia i, sobretot, a l’Àfrica subsahariana, on va establir un vincle emocional molt especial amb Kenya.
Quinze anys després de la seva mort, Pepe Rubianes reapareix gràcies a tot aquest arxiu personal, en un format que és un híbrid entre el documental de viatges i el monòleg en construcció. El plantejament narratiu és excel·lent. L’edició combina, amb ritme, tot el material audiovisual agrupat per zones geogràfiques. Tot plegat té un caràcter domèstic i espontani que es combina amb declaracions puntuals de persones del cercle íntim de l’actor que l’acompanyaven ocasionalment en aquestes aventures: la seva germana Carmen, l’Albert Amigó, que era el seu guia de confiança en els viatges, i els seus amics Pep Molina, Maria Rosales, Juan Domingo de la Cruz i Ernest Folch.
El muntatge prioritza els instants en què Pepe Rubianes s’expressa amb llibertat i reacciona a la bellesa del paisatge i les vicissituds del viatge: “¡Me encanta este sitio! ¡Es como Cadaqués pero en sucio! ¡Lleno de basura y sin pijos!”, exclama eufòric quan acaba d’arribar a l’illa de Lamu. Les seqüències s’alternen amb breus fragments dels monòlegs de Pepe Rubianes per demostrar com les experiències dels viatges s’incorporaven en els seus espectacles. L’actor era un gran observador i un devorador d’instants. Es comportava com un explorador voraç que anota cada detall i fa dibuixos a les seves llibretes. Narrativament, hi ha un aspecte molt encertat que ho lliga tot: la locució amb la mateixa veu de Pepe Rubianes. L’actor parla en primera persona com si ens anés explicant als espectadors tot el que veiem. És com si ens oferís una projecció de les seves vacances. Això s’ha aconseguit creant una veu sintètica a través d’intel·ligència artificial gràcies a la seva veu real. El relat reprodueix el que el mateix actor escrivia en els dietaris personals d’aquests viatges.
Més enllà de la curiositat per les expedicions de Pepe Rubianes, podem conèixer el personatge d’una manera molt autèntica: la seva facilitat per connectar amb la gent, crear vincles i fer riure. Aquesta part exhibicionista i egocèntrica de l’actor que se sent amb la necessitat constant d’autofilmar-se és òbvia: quan es lleva, quan fa gimnàstica, quan escriu, quan es troba amb amics... Tot i ser un material d’ús personal, Rubianes sembla dirigir-se sempre a un públic imaginari que l’observa. És un xòuman perpetu. L’únic dubte és fins a quin punt un material tan espontani i privat s’ha hagut de retallar i adaptar a la sensibilitat i la correcció política actual. En tot cas, El món de Pepe Rubianes és una oportunitat per veure l’últim gran espectacle de l’actor.