Els dilemes de Frederica Montseny
TV3, À Punt i IB3 emeten simultàniament dilluns el film sobre la líder anarquista i primera dona d'Europa que va ser ministra
València"Fora la República, visca l'anarquia!" Què empeny una dirigent anarcosindicalista capaç de cridar aquesta consigna a entrar a formar part del govern al qual ha combatut amb tanta vehemència? És un dels dilemes que intenta reflectir la pel·lícula Frederica Montseny, la dona que parla, que aquest dilluns a la nit emetran simultàniament TV3, À Punt i IB3 en la segona estrena conjunta de les tres cadenes després de l'exitosa experiència de La mort de Guillem.
L'emissió coincidirà amb la celebració del Dia Internacional de les Dones i pretén reivindicar el llegat de la primera dona que va formar part d'un govern a Europa. Montseny (1905-1984) va dirigir el ministeri de Sanitat des del novembre del 1936 fins al maig del 1937. Mig any que va aprofitar, entre altres coses, per impulsar una llei de l'avortament, inspirada en una norma catalana aprovada mesos abans, però que la seva sortida de l'executiu va deixar en un calaix. Perquè l'estat espanyol disposés d'una legislació que regulés la interrupció voluntària de l'embaràs va caldre esperar més de cinquanta anys, exactament fins al 1985.
La pel·lícula ha estat finançada per TV3 i l'Institut Català d'Empreses Culturals, que han assumit el 65% dels 1,2 milions d'euros que ha costat el film. La resta (35%) l'han aportat À Punt i l'Institut Valencià de Cultura, perquè IB3 només ha participat en la compra de drets d'emissió. La coautoria catalano-valenciana també s'ha repetit en l'àmbit de les productores que han impulsat el projecte, Distinto Films i Voramar Films. Menys coral han sigut els espais on s'ha enregistrat la pel·lícula, que es va gravar la tardor passada a Sueca (Ribera Baixa), Sant Isidre de Benaixeve (l'Horta) i València, i que inclou edificis tan destacats com el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de València. Una tria per a la qual hi havia poc marge, atès que el film havia de reproduir el trasllat a València del govern republicà l'any 1936 pels constants bombardejos que patia Madrid.
Pel que fa al repartiment, destaquen la participació de la barcelonina Màrcia Cisteró, que hi encarna Frederica Montseny, i del val·lisoletà Emilio Gutiérrez Caba, que hi interpreta Francisco Largo Caballero, president del govern espanyol. També cal subratllar el treball de la productora Míriam Portè i dels guionistes Mireia Llinàs i Rafa Russo. Un equip que ha capitanejat Laura Mañá, que va aprofitar la presentació de la pel·lícula per defensar el potencial divulgatiu de la televisió. Per a la també directora del film Clara Campoamor. La mujer olvidada, la petita pantalla és el canal "idoni" per acostar al gran públic "figures clau" com la de Montseny i "proveir de referents" femenins les noves generacions.
Precisament aquesta preocupació pel futur i per l'avenç que podia suposar que una dona fos nomenada ministra per primera vegada al continent va ser, segons Màrcia Cisteró, un dels elements que més va valorar Frederica Montseny quan va haver d'escollir entre l'estricta fidelitat a les seves idees o la seva entrada al govern republicà. Un conflicte que la dirigent de la CNT va reviure ja a l'exili, durant el judici d'extradició que va patir a França i la possibilitat de ser lliurada a les autoritats franquistes. Aleshores la líder anarquista va haver d'elegir entre la defensa de les seves conviccions o salvar la vida i poder cuidar les seves filles.
La reciprocitat "virtual"
La coproducció de Federica Montseny, la dona que parla consolida la col·laboració en el territori de la de ficció entre TV3, À Punt i IB3. Una cooperació que aquest 2021 també inclourà l'enregistrament d'una sèrie dirigida al públic adolescent que es titularà Ela geminada i que estarà enllestida a finals d'any. A més, tal com ja va avançar l'ARA la setmana passada, l'entesa s'ampliarà aviat amb la incorporació de la radiotelevisió valenciana a la plataforma digital Bon Dia TV, que el novembre del 2018 van posar en marxa l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per compartir continguts i difondre'ls a la xarxa.
A diferència de la creixent col·laboració en el territori de la ficció, i ara també d'internet, la que sembla cada cop més encallada és la implantació de la reciprocitat que permeti que els tres canals es vegin als tres territoris. Així ho van reconèixer els directors generals de les tres cadenes quan se'ls va preguntar per la qüestió a la presentació de la pel·lícula. El més contundent va ser el primer executiu de TV3, Vicent Sanchis, que va lamentar que les "qüestions polítiques" hagin entrebancat durant anys una actuació que va recordar que pertanyia als governs. Menys reivindicatiu es va mostrar el seu homòleg d'À Punt, Alfred Costa, que va adduir que la progressiva migració del consum de televisió a les plataformes de pagament i a internet feia menys necessari l'intercanvi de senyals mitjançant la tecnologia TDT, que és la que es rep a través de les antenes. Va tancar el debat el director general d'IB3, Andreu Manresa, que va admetre que ara mateix l'única reciprocitat possible era "la virtual".