Pel·li de catàstrofes o crònica política de 'La Razón'?

Trec el cap per la finestra i miro a banda i banda, però res. Cap columna de fum, cap turba trencant aparadors pel barri. I això que La Razón anuncia en portada que “El govern entra en pànic pel descontrol del carrer”. Engego el televisor i, al 3/24, es veu un Pedro Sánchez ben tranquil. Hauré de llegir la crònica, doncs.

El text suggereix que la presumpta estratègia de polarització de Sánchez se li ha girat en contra. El descontrol al carrer són les manifestacions dels transportistes. Aquest diumenge n’hi havia una de convocada, però la cronista no podia saber ja dissabte si seria ordenada o convulsa. I el “pànic” del govern del titular, en el cos de l’article, ja només són uns “primers dubtes” (i “del PSOE”, no pas de l’executiu, com se’ns havia promès: la pel·lícula es desinfla a marxes forçades). Bé, i qui diu PSOE diu una font anònima de qui no se’ns diu la rellevància. Un altre clàssic de la peça és l’asimetria. Sánchez és un malvat agent polaritzador, però, si al carrer van mal dades, no serà pas perquè Vox l’hagi escalfat. Aquests angelets? Això mai! “La precarietat social i les deficiències de la gestió de l’executiu deixen el camí lliure perquè el carrer esclati sense necessitat d’estar ordenat pels líders oficials de la pancarta”, s’assegura, sense despentinar-se.

Al final d’aquesta llarga fabulació arriba la solució del passatemps (perquè, si no hi ha pànic i el carrer no crema, de què va tot això?). És aquest paràgraf: “Per fer front a aquest escenari de crisi general, Sánchez necessitaria afrontar «una remodelació ministerial i trencar amb Podem» per buscar acords amb el nou cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo”. És a dir, que el pànic el deu tenir Feijóo i voldria que el PSOE el rescatés de les urpes de Vox. Suggeriment: han provat de no pactar-hi?