El peix al cove audiovisual: llobarro o sardina?

Era difícil que ERC engegués la legislatura a rodar, així que, amb una mínima intriga, va acabar permetent la tramitació dels pressupostos espanyols, amb la protecció del català a l’audiovisual com a peix al cove. Si el peix serà un llobarro o una sardina, ja es veurà. Però mentrestant tres dels diaris catalans subratllaven la llengua com a element destacat del seu titular. El quart era La Vanguardia, que optava per posar en primer pla el fet que Sánchez tingui “encarrilats” els pressupostos i la legislatura. 

A Madrid, El País ho venia com una fita del socialista: “Sánchez salva amb ERC i el PNB el primer tràmit del Pressupost”. A El Mundo, en canvi, l’assumpte ocupava un espai molt menor, tot just un mòdul, amb el titular: “ERC i el PNB salven els pressupostos de Sánchez però exigiran encara més”. Aquí Sánchez ja no és un salvador, sinó un salvat. I, per a La Razón, un tou: “Sánchez cedeix a ERC i el PNB perquè li donin suport als pressupostos”. En general, la triple dreta alimenta la vella narrativa que la pèrfida perifèria només sap demanar, demanar i demanar; i que això es fa contra els espanyols de debò, la qual cosa és una paradoxa peculiar, tenint en compte la seva visió uniformitzadora. És a dir, són políticament espanyols però econòmicament catalans i bascos. Evidentment les seves reivindicacions han de ser ridiculitzades. Volen més català a Netflix, diuen, com si n’hi hagués gaire. I, al mateix temps, són capaços de vendre-ho com l’enèsima agressió intolerable contra l’espanyol, perquè tothom sap que a El juego del calamar parlen castellà perquè es va rodar a Ciudad Real. Però té un sentit estratègic: saben que la llengua és un factor de creació d’independentistes. I a Catalunya? La guerra fratricida entre ERC i Junts fa témer que, si més no a les xarxes, s’estarà discutint molta estona si és sardina, llobarro, rap, turbot o xanguet.