Per què Pedro Sánchez vol canviar el finançament dels mitjans?

BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, donarà a conèixer dimecres al Congrés les mesures que vol posar en pràctica per limitar el finançament amb diners públics dels mitjans de comunicació, que històricament s’ha fet, entre altres vies, a través de la publicitat institucional. El cap de l’executiu va avançar els seus plans a principis de juliol en una entrevista a la Cadena SER, en què va manifestar que la modificació de la llei de publicitat institucional està pensada principalment per frenar "pseudomitjans que no tenen lectors" finançats amb diners públics i que, segons el seu parer, participen en la propagació de mentides. El nou pla de Sánchez forma part de les mesures per a la regeneració democràtica que va avançar després dels cinc dies de reflexió que es va agafar arran de la denúncia de Manos Limpias contra la seva dona, Begoña Gómez. El mateix sindicat ultradretà va reconèixer la possibilitat que la denúncia es basés en notícies falses que havien recopilat de mitjans digitals com ara The Objective, Voz Pópuli i Libertad Digital.

La llei estatal que regula la publicitat institucional als mitjans està vigent des de fa quasi dues dècades –per tant, des d’abans de la generalització i el boom dels mitjans digitals– i es complementa amb diferents lleis autonòmiques, cadascuna amb criteris propis. Tot i que la legislació estatal especifica que les campanyes institucionals s’adjudiquen tenint en compte "criteris objectius, com ara el cost econòmic i l'eficàcia prevista del pla de mitjans", des de diferents fronts fa temps que s’assenyala la falta de transparència pel que fa al repartiment d’aquesta publicitat.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) s’ha pronunciat fins a dues vegades respecte a aquesta qüestió. El 2014, en un informe sobre l’acord marc per a la compra d’espais en mitjans de comunicació i a la resta de suports publicitaris, va demanar garantir que la ponderació dels criteris avaluables de forma automàtica fos superior a l’establerta per als que depenguin d’un judici de valor. En l’informe del 2017 va recomanar una justificació adequada dels criteris de valoració, a l'entendre que la vaguetat en la ponderació dels paràmetres no avaluables mitjançant fórmules pot augmentar el grau de discrecionalitat.

Un dels motius de l’opacitat del repartiment de la publicitat institucional és que el govern espanyol no fa públic quants diners rep cada mitjà i només elabora un pla anual de publicitat que recull les campanyes programades i la seva difusió, sense especificar els mitjans o els criteris que se seguiran per repartir la publicitat. Aquest element diferencia la legislació espanyola de la catalana, ja que cada any la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional (CAPI) de la Generalitat fa pública una memòria en què detalla el repartiment que se n'ha fet i els imports que ha rebut cada mitjà. Segons detalla la llei catalana, la inserció de publicitat institucional s’ha de fer d’acord amb criteris d’implantació social i de difusió del mitjà informatiu corresponent, amb una consideració especial per als mitjans de comunicació locals i comarcals. A Catalunya, igual que a Andalusia, l'Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, Múrcia i el País Basc, està establert que la publicitat es reparteixi seguint criteris de difusió, tot i que no s’hi preveu proporcionalitat entre l’audiència i les ajudes.

Les crítiques a la llei espanyola de publicitat institucional no són recents i no només venen de Pedro Sánchez. L'any 2020, amb els socialistes ja al govern, 15 mitjans independents, entre els quals l'ARA, van fer arribar a la secretaria d'estat de Comunicació i a diferents partits polítics una petició perquè s'establissin uns criteris més clars per a l'assignació de publicitat institucional i es revisés la llei del 2005. Entre altres coses, aquest grup de mitjans demanaven que els anuncis de les administracions es deixessin de distribuir de manera discrecional i seguint criteris vinculats gairebé exclusivament a l’audiència. Consideraven que hi ha eines per distorsionar les dades de seguiment.

De fet, un dels problemes és disposar de dades d'audiència homologables. Hi ha diversos sistemes de mesurament, però cap que sigui l'estàndard únic del sector. Els dos principals proveïdors de dades són OJD Interactiva i ComScore, però en el cas dels mitjans digitals els últims dos anys també s'hi ha afegit GfK DAM, el sistema al qual donen suport l'AEA (Associació Espanyola d'Anunciants), l'AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació) i IAB Spain (Associació Espanyola de Comunicació, Publicitat i Màrqueting Digital).

Europa marca el camí

L'augment de les fake news a les quals va fer referència Sánchez en el seu discurs després dels cinc dies de reflexió no només preocupa a Espanya, sinó també a Europa. Des de maig d'aquest any a la Unió Europea hi ha un reglament sobre la llibertat dels mitjans de comunicació que, a banda de tractar les notícies falses, també fa èmfasi en la poca transparència pel que fa al finançament dels mitjans. Entre altres coses, el nou reglament recorda que "l'assignació opaca i esbiaixada de fons públics és un instrument poderós per exercir influència sobre la llibertat editorial dels mitjans de comunicació, de «captació» de prestadors de serveis de mitjans de comunicació o de subvenció o finançament encobert d'aquests prestadors de serveis per adquirir un avantatge polític o comercial injust o una cobertura favorable".

Per aquest motiu, la nova llei assenyala la necessitat d'establir "requisits comuns de transparència, objectivitat, proporcionalitat i no discriminació en l'assignació de fons públics o d'altres recursos estatals als prestadors de serveis de mitjans de comunicació". La nova normativa també remarca que els mitjans han de ser transparents pel que fa a la seva propietat.

Aquest dimecres Pedro Sánchez haurà d'aclarir quins seran els nous requisits que hauran de complir els mitjans per rebre publicitat institucional i si realment la nova proposta va en línia del que reclama la Unió Europea i del que fa anys que els mitjans independents exigeixen.