Qui és Paul Marshall, el mini-Murdoch emergent al Regne Unit?

BarcelonaEl Daily Telegraph és una de les institucions de la premsa conservadora britànica, amb el seu suport ininterromput als tories en totes les eleccions des del 1945. Però fa temps que passa hores baixes i la banca Lloyds, després de passar a controlar-ne l’empresa editora –responsable també de la revista The Spectator–, ha iniciat el procés de subhasta d’aquestes capçaleres fundades a mitjans del segle XIX. Un dels aspirants a quedar-se-les és Paul Marshall, un nom encara relativament desconegut en el panorama mediàtic mundial, però que darrerament ha remogut el tauler britànic amb la posada en marxa del canal ultraconservador GB News i ara planeja expandir-se al sector premsa.

Amb una fortuna de 727 milions d’euros, segons el Sunday Times, l’inversor sir Paul Roderick Clucas Marshall té un llarg llinatge entre les files liberals britàniques. El 1985 era assistent del líder dels LibDems Charles Kennedy. I, dos anys després, va intentar convertir-se en diputat, sense èxit. Durant molts anys se’l va considerar un dels assessors capaç d’inclinar l’agenda del partit i, de passada, sanejar-ne els comptes amb donatius generosos. Però l’any 2015 va abandonar el vaixell, descontent per com els LibDems donaven suport a la continuïtat del Regne Unit dins la Unió Europea. La seva fília amb els brexiters ha quedat palesa més d’un cop i s’ha refermat aquests dies amb el fitxatge de Boris Johnson com a presentador d’un programa a GB News.

Tot i les butxaques fondes i els reconeixements obtinguts com a fundador i líder del fons d’inversió Marshall Wace, Marshall no ha sabut encarrilar aquest canal televisiu en el camí de la sostenibilitat. Però aquesta televisió creada a imatge i semblança de Fox News sí que s’ha guanyat, encara que sigui a cops de colze, un lloc en el mapa mediàtic del país. Ho ha fet gràcies a la seva barreja desacomplexada d’informació i opinió, d’un atrinxerament aferrissat en la trinxera ideològica de la dreta (i més enllà) i de munyir la idea d’un presumpte biaix cap a l’esquerra dels mitjans tradicionals. A GB News han passat coses tan peculiars com que l’entrevista a la ministra de l’Interior, Suella Braverman, la va fer Lee Anderson, un parlamentari del seu mateix partit.

Les comparacions amb Fox News, fundada als Estats Units per l'australià Rupert Murdoch, són evidents. No només comparteixen un posicionament ideològic semblant, sinó que fonamentalment també estan agermanades per la mateixa fórmula on no hi ha separació entre la narració dels fets i la seva molt esbiaixada interpretació. És per això que Marshall és vist com un mini-Murdoch en potència, amb ganes de convertir-se en una persona d'influència mundial. Un coronador de reis, en definitiva.

El canal ha rebut crítiques també per les freqüents aparicions de presentadors o experts que neguen el canvi climàtic. Segons la publicació DeSmog, un terç dels presentadors van difondre opinions contràries a l’existència del fenomen o han donat suport a les extraccions de carbó, petroli i gas. El fons Marshall Wace, mentrestant, manté més de 2.000 milions d’euros invertits en companyies que treballen amb energies fòssils.

Una pugna a cops de colze

En la lluita per les regnes del Daily Telegraph, Marshall té alguns competidors, com ara DMGT de Lord Rothermere’s. Però l’inversor manté un trumfo a la mà: està molt ben vist per part dels sectors dominants al govern. Els seus detractors intenten minar la seva candidatura posant en dubte que pugui governar alhora un grup de mitjans i un fons amb més de 60.000 milions col·locats en una plèiade d’empreses. Però el seu equip recorda que Marshall estudia comprar els mitjans a títol personal i asseguren que el fons d’inversió continuaria sent la seva prioritat absoluta. De fet, fins i tot ha renunciat a ocupar un lloc a la junta del grup mediàtic o involucrar-se en la seva política editorial. Però ja hi ha un precedent de parèntesi: Marshall va abandonar el timó del seu fons entre el 2005 i el 2008 per centrar-se en les seves activitats polítiques i filantròpiques.

Amb tot, els analistes consideren poc realista pensar que la compra del Telegraph tindria només una mera intenció de garantir la supervivència del mitjà. Marshall ha estat molt explícit en els seus pronunciaments i ha declarat la guerra a l’anomenada cultura woke que, segons el seu parer, atempta contra els principis bàsics del liberalisme. De fet, el seu fill ha estat una de les víctimes de la cultura de la cancel·lació. Winston Marshall era un dels membres de la cèlebre banda de folk rock Mumford and Sons, però va haver de marxar-ne quan va donar suport a un llibre que carregava contra el moviment de protesta antifa.

Les xifres de GB News també suggereixen que la motivació última no és pas el retorn econòmic amb beneficis de la inversió. De moment, el canal va tancar l’exercici del 2022 amb més de 33 milions d’euros de pèrdues. En tot cas, la principal dificultat per a l’operació és l’elevat preu de compra. Barclays espera col·locar els dos mitjans per 550 milions d’euros. L’inversor americà Ken Griffin, propietari del fons Citadel, és un dels noms que sona per ajudar financerament Marshall a cobrir el cost de l’operació.