La nova sèrie de Pau Freixas: un joc calidoscòpic sobre la identitat

BarcelonaEls espectadors veuen un home que ronda la cinquantena, amb la mirada confusa i la roba tacada de sang. Darrere d’aquesta aparença perduda s’hi amaga Juan Elías (Francesc Garrido), un personatge calidoscòpic i obscur que acaba de patir un accident de cotxe i que, assegura, no recorda res de la seva vida. Una pluja d’acusacions cauen sobre ell quan comencen a aparèixer detalls que l’incriminen com l’assassí de la seva neboda, que ha desaparegut, malgrat que l’home defensa que se li ha esborrat la memòria i no té consciència d’aquests fets. Juan Elías és la peça principal del trencaclosques televisiu de Pau Freixas, que ha creat una sèrie en què cada personatge carrega el seu propi sac de secrets i tots oculten molt més del que ensenyen. “ Sé quién eres proposa un joc a l’espectador, que haurà de decidir si creu en l’amnèsia i la innocència del protagonista”, explica Freixas, que s’ha encarregat d’escriure i dirigir la nova ficció de Telecinco. De moment, ni el mateix Francesc Garrido sap encara si el personatge que interpreta menteix o diu la veritat. Els actors coneixen l’evolució de la trama quan reben els guions, pocs dies abans de rodar, i aquestes setmanes estan gravant els últims episodis de la ficció, que s’estrenarà l’any vinent.

L’ambigüitat i la dualitat dels personatges configuren les bases d’una atmosfera enigmàtica amb certs trets de thriller psicològic. “La tensió de la sèrie es troba, sobretot, en la sospita cap als personatges i no tant en l’acció”, assenyala Freixas, que ha creat una ficció força diferent dels seus últims projectes televisius, Cites i Polseres vermelles. De fet, el director ha optat per relatar “històries de personatges complexos que es van desplegant”, de manera que l’estructura de la sèrie recorda “el joc del Cluedo”, diu. Per elaborar aquest jeroglífic de personatges, l’equip de la ficció va dedicar tres mesos a construir la personalitat, les motivacions i les vides de cadascun d’ells.

A mesura que avança la trama, el passat de Juan Elías va emergint i el presenta com un advocat ambiciós, cràpula i pragmàtic. En paral·lel, la família del protagonista se sotmet a les pressions del seu entorn, provocades per les acusacions d’homicida, i amplificades pel fet que Juan Elías no se’n recorda. Blanca Portillo es posa en la pell de la seva dona, mentre que Àlex Monner i Noa Fontanals interpreten els seus dos fills. “Volia plasmar la perspectiva de la família de l’acusat i el clima que es crea en una situació així”, destaca el director. Segons Portillo, es tracta d’una sèrie “diferent i imprevisible” que “significarà un abans i un després” en la ficció televisiva espanyola.

El protagonista també ha d’enfrontar-se a Eva Duran (Aída Folch), una jove advocada que qüestiona la seva amnèsia i el considera culpable. El repartiment es completa amb Nancho Novo, que posa cara al pare de la desapareguda, Antonio Dechent, que interpreta el millor amic i advocat de Juan Elías, i Carles Francino, que encarna un jove advocat del bufet d’Eva Duran.

Una sèrie sense cap plató

Els plans seqüència abunden als episodis de Sé quién eres, que s’ha rodat amb la idea de transmetre els fets des del punt de vista de cada personatge. “La càmera vola per dins de la història tota l’estona. Hem intentat evitar els plans fragmentats”, detalla Freixas, que confessa que s’ha inspirat en les escenes de passadís d’ El ala oeste de la Casa Blanca i admet que l’aire ambigu de la ficció pot recordar les ambivalències de Homeland.

Un altre dels trets distintius de la sèrie, que està coproduïda per Mediaset i Filmax, és que no s’ha utilitzat cap plató, sinó que s’ha gravat tota en exteriors i interiors reals dels voltants de la capital catalana. La Ciutat de la Justícia de Barcelona, el campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona i el port de Mataró són algunes de les nombroses localitzacions per on ha passat l’equip de la ficció, que rarament s’ha instal·lat més de dos dies al mateix lloc.

La llavor de Sé quién eres va gestar-se fa més de dos anys i Freixas la va plantejar, “per intuïció”, com una sèrie de dues temporades de 10 episodis, cadascun dels quals dura 70 minuts. Així, el final de la primera entrega resoldrà alguns interrogants però en deixarà altres d’oberts, malgrat que la renovació de la ficció dependrà de l’audiència. Tot i això, Freixas assegura que no podria allargar-la ni que li paguessin “10 vegades més”, ja que la sèrie s’ha elaborat “artesanalment” i s’ha pensat de principi a final.