La paternitat caòtica de Berto Romero arriba a Movistar+
La plataforma estrena avui ‘Mira lo que has hecho’, una comèdia sobre la família
Barcelona“Tenir un fill és un caos, un campi qui pugui!”, exclama Berto Romero durant la presentació de Mira lo que has hecho, comèdia inspirada molt lliurement en les seves experiències com a pare, però també com a fill. I és que, segons explica l’humorista, la sèrie que estrena avui Movistar+ és, en realitat, una reflexió tragicòmica sobre la família. La ficció no exigeix a l’espectador haver passat per l’experiència de la paternitat per entendre els personatges. “Jo m’identifico molt amb coses que passen a Tony Soprano als Soprano i no tinc cap relació amb la màfia de Nova Jersey, les històries humanes són iguals per a tots”, explica Romero, que és pare de tres fills.
En sis capítols de menys de mitja hora es teixeix un tapís familiar que s’inicia amb el naixement del Lucas, el primer fill de la parella formada per la Sandra, una anestesista, i el Berto, un còmic que es guanya la vida fent monòlegs. Mira lo que has hecho basa les seves trames en la naturalitat i defuig de donar lliçons als espectadors. “No volíem fer judicis”, assegura el creador i protagonista. “És una parella profundament imperfecta, com ho són totes, i no saben com fer les coses, això és el que és interessant”, explica Romero, que afegeix que els protagonistes troben solucions que, moltes vegades, són poc ortodoxes però que a ells els funcionen. La sèrie “no pretén donar lliçons ni explicar com es fan les coses, perquè ningú sap com es fan”, remata.
La cronologia de la primera temporada de la sèrie, que Romero defineix com una “història d’amor quotidiana”, mostra el primer any i mig de vida del nadó, amb alguns salts endavant i endarrere en el temps que permetran saber més coses dels pares novells.
Una parella amb química
El fonament de Mira lo que has hecho és la parella protagonista, l’engranatge que fa funcionar tot el vehicle còmic. “El Berto i jo som com E.T. i Elliot”, assegura Eva Ugarte, l’actriu que dona vida a la Sandra, sobre la dinàmica que es va establir entre tots dos des del dia del càsting. Trobar l’actriu adequada per al paper no va ser fàcil, però, segons expliquen tots dos intèrprets, la connexió entre ells es va fer evident des del càsting.
“A mesura que la sèrie va anar evolucionant a mi em va interessar molt més que fos la història d’una parella. De fet, el personatge principal és la suma de la Sandra i el Berto”, reflexiona l’humorista sobre per què trobar una actriu que encaixés en el paper va ser el principal repte del projecte. L’humorista assegura que la connexió amb Ugarte li recorda a les sensacions que va tenir quan va conèixer Andreu Buenafuente. “És màgia -explica-. Això passa o no passa”. “Sabíem que si no teníem aquesta màgia la sèrie no funcionaria mai, i per això vam dedicar molt de temps a buscar l’actriu indicada”, detalla.
Al voltant d’aquesta parella, formada per pols oposats, pul·lulen els seus familiars, els quals, més que ajudar-los amb la seva nova etapa, afegeixen problemes i estrès. “La sèrie també mostra la part més fosca de la maternitat i fa que te’n riguis”, explica Ugarte, que defineix el seu personatge com “una olla exprés a punt d’esclatar” per culpa de la pressió i la seva autoexigència.
Els límits de la ficció
Un dels trets distintius de la sèrie és la confusió entre realitat i ficció, potenciada per un protagonista que es presenta com un alter ego de Romero, una estratègia feta servir en altres comèdies, com Curb your enthusiasm o d’altres més pròximes com ¿Qué fue de Jorge Sanz? o El crac. “M’agrada el joc de miralls amb el públic, intuir el que crec que pensen de mi i treballar amb això d’una manera molt naturalista”, explica Romero. “L’espectador s’enfronta amb la sèrie amb el dubte de saber si el que s’explica és real o no. Li dona una capa de profunditat que no tindria si el personatge fos Manel Gutiérrez, que treballa a l’Starbucks”, assegura el còmic. Per mantenir el misteri sobre què és real i què no, l’equip creatiu ha apostat per un repartiment format, majoritàriament, per cares poc conegudes pel públic, com Mariano Venancio, Carmen Esteban, Jordi Aguilar i Anna Carreño, que interpreten alguns dels familiars del Berto i la Sandra.
Per a Carlos Therón, director de Mira lo que has hecho, “la sèrie transmet la forma de veure el món que té el Berto, que treu comèdia de qualsevol cosa, especialment d’on sembla que no n’hi ha”. Un dels elements amb els quals juga la sèrie per provocar situacions còmiques és l’angoixa que envolta els pares novells. “Hi ha molta ansietat per fer-ho bé i crec que és una cosa generacional que els meus pares i els meus avis no tenien”, reflexiona Romero. “Ells tenien els fills quan eren més joves, eren més inconscients i tenien més energia. Ara tenim molta tonteria, però neix de la voluntat de voler fer-ho bé”, justifica l’humorista.
El relat de supervivència familiar de la Sandra i el Berto té corda per estona. “Aquesta història a mi em demana més temps, tinc més coses per explicar”, assegura Romero, que veu amb bons ulls fer, com a mínim, dues temporades més de Mira lo que has hecho.