Passen els directors d''El Mundo', però l'odi al català es queda

L'altíssima rotació de directors a El Mundo –sis en nou anys– fa que el sofert pareumaquinista alimenti encara alguna il·lusa esperança de veure un tractament sobre la llengua no dic ja just, sinó com a mínim remotament arrelat a la realitat. Debades. Joaquín Manso és l'últim d'una llarga estirp que s'apunta a parlar sobre la situació a les escoles ignorant dues premisses fonamentals: 1) que la immersió mai s'ha aplicat en realitat i 2) que el percentatge de catalans que no entenen el castellà és residual, però no a la inversa. Només obviant això es pot escriure un titular com el d'aquest dimarts: "La Generalitat expulsa el castellà de «tots els espais» dels col·legis".

La primera manipulació òbvia és que la directriu del Govern no interfereix en la llengua que es parla als patis o dinant entre els alumnes. Però gent com Pablo Casado –que Déu l'hagi perdonat– ja va plantar la llavor de la desinformació folla dient que a Catalunya no es deixava anar a fer pipí als escolars que ho demanaven en castellà. Com que el sistema mediàtic no va penalitzar aquesta rucada, El Mundo sap que pot publicar això ara impunement. La segona manipulació, esclar, passa per parlar d'expulsar, un verb que no farien servir quan el castellà desplaça el català en alguna assignatura. I amagar la realitat lingüística a Catalunya permet vendre com a escàndol que al menjador es parli català, per reforçar el coneixement de la llengua minoritzada. Mai admetran que, per a un nombre significatiu d'infants, l'escola és l'únic lloc –ni a casa, ni al barri, ni als mitjans, ni a YouTube– on sentiran parlar aquesta llengua. Empobrir un sector de la població és una estratègia terrible i indigna, per molt efectiva que sigui a l'hora d'aconseguir que el català perdi la seva condició de factor de millora social.